Bauhaus, innovació entre guerres

La primera seu de la Bauhaus, a la ciutat alemanya de Weimar, era un reflex de las idees innovadores que s'ensenyaven a l'escola. (Sean Gallup / Getty)

Entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, l’escola Bauhaus va promoure una nova forma d’entendre el disseny

L’arquitecte Walter Gropius va fundar l’Escola Bauhaus a Weimar el 1919, després de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Alemanya havia perdut la guerra i estava destrossada. Gropius pretenia modernitzar i servir la societat a través de l’art i el disseny, dues disciplines que va unir a la seva escola.

Els integrants de l’escola promovien una arquitectura i un disseny funcionals, fàcils de produir per abaratir els costos. D’aquesta manera, es podria millorar la vida de les persones afectades per la postguerra.

L’art del segle xx està molt influenciat per la situació política i social de l’època. La Primera Guerra Mundial, l’aparició del règim comunista rus i els avenços tecnològics van influenciar les avantguardes artístiques i també la Bauhaus.

 

El nazisme, contra la Bauhaus

La modernitat de la Bauhaus no agradava a tothom a Alemanya. Els nazis creien que les seves idees innovadores anaven contra els valors patriòtics.

Segons ells, l’art modern estava influenciat per comunistes i jueus, col·lectius repudiats pel nazisme. Per això el consideraven un “art degenerat”.

A mesura que el partit nazi guanyava poder a Alemanya, cada vegada tenia més seguidors entre la població. Com a conseqüència, la Bauhaus rebia cada vegada més pressions per tancar les seves portes i va haver de canviar de seu uns quants cops.

El 1925, l’escola es va traslladar a Dessau per pressions polítiques. L’arquitecte suís Hannes Meyer va substituir Gropius com a director, però només va ocupar el càrrec durant dos anys: Meyer era comunista, les seves idees incomodaven i per això va ser destituït el 1930.

L’arquitecte Mies van der Rohe va heretar el càrrec en l’època més difícil del centre. Durant els últims anys de la Bauhaus va potenciar el programa d’arquitectura i va intentar evitar les polèmiques amb les autoritats.

A la fi del 1932, l’escola es va traslladar de Dessau a Berlín en un últim intent per mantenir l’activitat. No obstant això, quan Hitler va arribar al poder el gener de 1933, el règim feixista va tancar l’escola de forma definitiva.

Malgrat tot, alguns alumnes de la Bauhaus van construir edificis per al règim nazi.

Un dels casos més sonats va ser el de Fritz Ertl, jutjat per dissenyar les cambres de gas del camp de concentració d’Auschwitz. No va ser condemnat, però més tard es va saber que havia participat en una reunió important del projecte.

 

La Bauhaus al món

La persecució de la Bauhaus va fer que molts dels seus integrants, professors i estudiants, s’exiliessin després del tancament de l’escola. Així va ser com les seves idees i els seus dissenys es van propagar per tot el món.

La majoria d’aquests creadors van anar als Estats Units. El fundador de l’escola, Walter Gropius, va ser professor a Harvard; el fotògraf i pintor László Moholy-Nagy va fundar l’Escola Industrial de Chicago, coneguda com la Nova Bauhaus; mentre que Mies van der Rohe va ensenyar arquitectura a Illinois.

Després de la Segona Guerra Mundial (1940-1945) i la derrota del nazisme, el primer edifici de la Bauhaus va recuperar les seves idees fundacionals. Avui és la Bauhaus-Universität Weimar i ensenya arquitectura i urbanisme, enginyeria civil, art i disseny, i comunicació i mitjans.

 

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

COMPARTIR
Article anteriorVisitar museus des de casa
Article següentTotes les arts en una

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here