El tercer temps

El rugbi és un esport aparentment violent, però en realitat fomenta valors essencials pel dia a dia. (Club INEF Lleida Rugbi)

Després de cada joc, els jugadors de rugbi prenen alguna cosa amb els seus contrincants per comentar el partit

Per Mariona Coiduras

Cops i fang. Segurament aquestes són les dues paraules que més sonen quan un pensa en el rugbi, un esport de contacte famós pels seus placatges. No obstant això, els seus partits van molt més allà de tot això.

Ja ho diu una antiga dita britànica: “El futbol és un joc de cavallers jugat per bèsties i el rugbi és un joc de bèsties jugat per cavallers”.

34 anys de rugbi

Al 1984, el professor d’INEFC-UDL Alfredo Jove portava aquest esport a la ciutat de Lleida. El que més l’atreia era l’ambient que s’hi respirava, tant dins com fora del camp.

Així doncs, junt amb un grup d’estudiants fundava el primer equip de la comarca, que curiosament era femení, sent un dels pioners d’aquest esport a Catalunya. Qui diu que el rugbi és un esport per a homes?

Avui són una secció federada que milita a primera Divisió Catalana i ensenya a jugar a rugbi a categories inferiors, formant a nois i noies d’entre 6 i 17 anys.

Respecte, companyonia i esportivitat

El club té clar que els seus jugadors, des de petits, han d’aprendre valors com el respecte, l’esportivitat i l’honestedat.

“És molt fàcil ensenyar a xutar una pilota, qualsevol pot fer-ho veient vídeos d’internet. La nostra funció va més enllà: hem d’ensenyar uns valors que puguin aplicar-se a la vida quotidiana”, explica Alberto del Rosal, entrenador dels equips Sub16 i Sub18.

Tal com apunta l’entrenador, sense el rival de l’altre equip no hi hauria partit i cal respectar-lo. A més, mai se sap: en un futur potser acabeu jugant al mateix equip.

Fins a la categoria de Sub18, els equips són mixtes i nois i noies competeixen per igual. (Club INEF Lleida Rugbi)

Una de les particularitats del rugbi és el seu tercer temps. Àrbitres, entrenadors i públic es reuneixen després del partit i prenen alguna cosa per comentar com ha anat el joc.

“És una manera d’agrair i mostrar respecte cap al rival. S’ha de convidar a l’equip visitant per agrair-li que hagi vingut i parlar de com s’ha jugat”, explica Del Rosal.

De noies i nois

Fins a arribar a la categoria sub18, els partits són mixtos i noies i nois competeixen per igual, deixant de banda els estereotips de gènere. És una manera d’ensenyar als nens des de petits que tots som iguals.

“Les dones podem i hem de fer el que realment ens apassiona, sense deixar-nos influenciar pel què diran ni què pensaran de nosaltres”, explicava fa uns mesos Eloisa Lorente, professora de Didàctica d’INEFC Lleida i exjugadora de rugbi.

 

Les noies del club lluiten per fer l’esport igualitari i aparcar les diferències de gènere. (Club INEF Lleida Rugbi)

Ramon Godia, jugador de sub16, explica que ha trobat al rugbi el que buscava: passar-ho ben mentre practica esport. “El tercer temps hauria d’implementar-se en tots els esports”, assegura.

Respecte a les noies, Godia ho té clar: “Jugar junts demostra que tots estem al mateix nivell. De vegades hi ha noies que estan per sobre d’alguns nois, però l’important és que som un i que no es fan distincions de gènere”.

Alguna vegada t’has plantejat practicar aquest esport? El Club INEF Lleida Rugbi permet a tothom que ho desitgi participar als seus entrenaments per provar-lo. Ja no tens excusa!

L’equip de sub16 en un dels seus últims partits. (Club INEF Lleida Rugbi)

Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here