L’escriptor del realisme màgic

Gabriel García Márquez va ser un dels autors llatinoamericans amb més repercussió en la literatura universal. (Kim Manresa)

Fa 5 anys de la mort de Gabriel García Márquez, creador d’un nou corrent literari que barrejava ficció i realitat

El 17 d’abril del 2019 es compleixen cinc anys de la mort de Gabriel García Márquez, escriptor colombià que va captivar milions de lectors amb el realisme màgic, un corrent literari que introdueix fets fantàstics o impossibles en arguments quotidians.

Entre les seves obres hi ha títols molt coneguts com El coronel no tiene quien le escriba (1961), Crònica d’una mort anunciada (1981) o El amor en los tiempos del cólera (1985), a més de la seva novel·la més cèlebre: Cent anys de solitud (1967).

El 1982 va rebre el Premi Nobel de Literatura. El jurat va destacar la gran imaginació de les seves històries, que barrejaven els fets propis de la realitat amb els fantàstics, però també la seva capacitat per retratar una època molt convulsa a Llatinoamèrica.

García Márquez va formar part del boom llatinoamericà de 1960-1970, un moviment literari protagonitzat per diferents autors de Llatinoamèrica les obres dels quals van tenir un gran èxit arreu del món: Gabriel García Márquez a Colòmbia, Julio Cortázar a l’Argentina, Mario Vargas Llosa al Perú o Carlos Fuentes a Mèxic.

 

Amor per l’escriptura

Gabriel García Márquez, sobrenomenat Gabo pels amics, va néixer al municipi d’Aracataca (Colòmbia) el 6 de març de 1927. De petit ja li agradava escriure i molts personatges de les seves obres estan inspirats en els propis familiars i les seves històries.

Va començar a estudiar la carrera de dret el 1947 per complaure el pare, però la seva veritable passió era escriure. Els primers anys va compaginar els estudis amb l’escriptura d’articles i relats curts per a diversos diaris i revistes.

Finalment, el 1950 va deixar la universitat per dedicar-se plenament a la seva carrera de periodista. Alternava les notes de premsa amb cròniques i reportatges en què podia donar curs a la seva prosa creativa.

Un d’aquests reportatges es va arribar a publicar en forma de llibre: Relato de un náufrago (1970) explica la història real d’un mariner que va sobreviure al naufragi d’un vaixell de l’armada colombiana, encara que en realitat era una crítica a la corrupció del govern.

La publicació d’aquest reportatge el 1955 va obligar García Márquez a fugir de Colòmbia per evitar represàlies. Va passar llargues temporades fora del seu país: va viure a París, Nova York, Mèxic, Barcelona… Va estar a l’exili durant dècades i no es va poder tornar a establir a Colòmbia fins el 1991.

Escriure va ser una forma de refugiar-se en la seva imaginació, però Colòmbia, les seves tradicions i la seva gent sempre van ser els protagonistes de les seves històries. Gabo va morir el 17 d’abril del 2014 a la Ciutat de Mèxic.

 

Política i literatura

Gabriel García Márquez era un home de fortes conviccions. Els seus ideals polítics, plasmats en articles i reportatges, li van comportar uns quants enfrontaments amb les autoritats.

La publicació d’El náufrago, el relat d’un naufragi que es converteix en una denúncia contra la corrupció, va ser l’inici de la seva enemistat amb el govern de Colòmbia.

Després de la victòria de la Revolució Cubana de 1959, Gabo va viatjar a Cuba i va establir amistat amb el nou govern de Fidel Castro. Poc després es va traslladar a Nova York per treballar-hi com a corresponsal, però el govern dels Estats Units no veia amb bons ulls la seva relació amb el comunisme i se’n va haver d’anar del país.

Malgrat les amenaces de les autoritats colombianes i de no poder tornar al seu país durant dècades, García Márquez no va deixar mai de mostrar el seu suport als moviments d’esquerres a Llatinoamèrica.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here