El repte dels petits agricultors

Invertir en petits projectes d'agricultura serviria per combatre el gana i dinamitzar l'economia a les zones més pobres. (USAID)

Invertir en l’agricultura familiar de les zones més pobres serviria per promoure el desenvolupament i combatre el gana

Gairebé el 70% de la producció mundial d’aliments es produeix en petites explotacions agrícoles. La majoria d’aquests terrenys mesuren menys de 2 hectàrees i pertanyen a una família que les conrea, per això parlem d’agricultura familiar.

El desenvolupament d’aquests petits negocis familiars podria impulsar l’economia local i enriquir a tota la comunitat. No obstant això la falta de crèdit, infraestructura i recursos productius (terra, aigua, llavors, abonament) impedeix que l’agricultura familiar creixi.

A les regions més pobres, els governs donen prioritat a les grans empreses multinacionals, que aporten grans quantitats de diners. Com a conseqüència, els petits productors no poden competir ni produir excedents: amb prou feines poden conrear aliments per ells i les seves famílies.

Aquesta situació els fa encara més vulnerables davant de conflictes armats o els efectes del canvi climàtic. Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el 80% de les persones que passa gana al món viu en zones rurals.

Fer front als conflictes

L’agricultura familiar requereix temps i recursos. A les zones de conflicte, la inestabilitat política impedeix que les famílies puguin dedicar-se a conrear les seves terres. En alguns casos, fins i tot han d’abandonar-les per buscar refugi.

A més de les conseqüències directes (perdre les terres i les reserves d’aliments), la inestabilitat també té efectes indirectes: augmenta el preu dels aliments al mateix temps que disminueix el poder adquisitiu de les persones, que no poden comprar aliments.

En alguns casos, els conflictes s’allarguen i això agreuja la situació d’inseguretat alimentària. És el cas de Sudan del Sud, que el 2011 es va independitzar del Sudan i des de llavors la seva població sofreix la violència d’un conflicte armat. Al febrer de 2017, Nacions Unides va declarar la situació de fam al país.

Les conseqüències del canvi climàtic

Els efectes de l’escalfament global també influeixen en l’agricultura i la producció d’aliments, i agreuja encara més la situació de gana i desnutrició a les zones rurals.

A les ciutats i grans nuclis de població és fàcil trobar menjar: només cal anar fins al mercat, una tenda d’alimentació o un supermercat per comprar gairebé qualsevol aliment.

A les zones rurals, la limitació en la quantitat d’aliments disponibles es compensa amb la qualitat dels productes, naturals i frescs. El problema és que, sovint, la producció depèn de la climatologia. Si no plou (o al contrari: si plou massa o pedrega) pot perdre’s tota una collita i els ingressos que representa.

A la imprevisibilitat del temps cal afegir un nou fenomen: el canvi climàtic. La pujada de temperatures en tot el planeta provoca fenòmens climatològics extrems (ones de calor, sequera, inundacions) o donar lloc a catàstrofes naturals (incendis, huracans, allaus) que afecten als agricultors.

Informa’t de tot a Junior Report Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here