El triomf de la cooperació espacial

Centre de Control de Missió de l'Agència Espacial Russa, des d'on controlen els llançaments de naus i transbordadors a la ISS. (Kirill Kudryavtsev / AFP)

L’Estació Espacial Internacional és una història de col·laboració entre països units per la ciència

L’ésser humà sempre ha somiat conquerir l’espai. Centenars de pel·lícules, llibres i còmics ho han imaginat, però la ciència no es basa tant en la ficció sinó en la realitat.

L’Estació Espacial Internacional (ISS, per les sigles en anglès) ha contribuït en bona part al coneixement que ara tenim sobre l’espai.

La ISS es va inaugurar el 20 de novembre de 1998, quan el mòdul de control Zarià es va llançar a l’espai en el coet rus Protó. Era la primera peça, la principal i la més gran, a la qual després se’n van unir d’altres com la bateria d’energia i la unitat d’emmagatzematge de combustible.

No obstant això, la història de l’Estació Espacial Internacional havia començat molt abans.

Imatge de l’Estació Espacial Internacional el 2001, quan els panells solars encara no estaven del tot instal·lats. (Arxiu)

De l’arribada de l’home a la lluna a la ISS

Després de l’arribada de l’home a la lluna el 1969, la set d’explorar l’espai continuava. Llavors va néixer el programa espacial Freedom, desenvolupat per la NASA, l’agència espacial dels Estats Units. El 1984, el president dels Estats Units, Ronald Reagan, va anunciar que el govern pretenia desenvolupar una estació orbital permanent.

Els anys següents, l’Agència Espacial Canadenca (CSA), l’Agència Espacial Europea (ESA) i l’agència japonesa JAXA es van unir al projecte.

No obstant això, el prototip inicial de l’estació es va haver de redissenyar a causa de la falta de pressupost i de les dificultats a l’hora d’avançar en el projecte. Amb tants governs implicats, era difícil prendre decisions.

Finalment, el setembre del 1993 es va elaborar un pla de desenvolupament del programa (PIP) pensat per a la nova ISS. Un cop superada la Guerra Freda (1947-1991), que enfrontava dos bàndols liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica, els dos governs van aconseguir deixar de banda la desconfiança i cooperar.

Juntament amb els Estats Units, Rússia, el Japó, Europa i el Canadà han participat en la creació d’aquest ambiciós centre d’investigació en l’òrbita terrestre des del començament.

Actualment, els governs de 15 països treballen i desenvolupen el projecte de la ISS: els Estats Units, el Canadà, Rússia, el Japó, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Noruega, França, Espanya, Alemanya, la Gran Bretanya, Suècia i Suïssa.

Les fites de la ISS

La ISS és un dels assoliments més grans de l’enginyeria. Des de l’any 2000, es tracta d’una estació espacial tripulada permanentment, en la qual es van rellevant equips d’astronautes i investigadors.

El juliol d’aquell any s’hi va afegir l’Zvezdà, un segon mòdul de servei que allotja els sistemes de suport vital de l’estació: controla la pressió atmosfèrica dins de la nau, els nivells d’oxigen, el subministrament d’aigua i la gestió de residus.

Uns mesos més tard s’hi va afegir l’estructura ITS Z1, que permet la comunicació amb la Terra. El 2 de novembre del 2000 hi van arribar els primers tripulants. Quatre anys més tard, s’hi va fer el primer passeig espacial.

El 2006, un tros d’escombraries espacials va passar a uns 2 quilòmetres de la ISS i va posar en perill l’estació i tota la tripulació, que va estar a punt de ser evacuada.

Al llarg dels anys, s’hi han afegit diversos mòduls i panells solars que converteixen la ISS en un laboratori, un observatori i una fàbrica a l’òrbita terrestre baixa. Està planejat que l’estació continuï fent les seves operacions almenys fins l’any 2024.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here