Una visita al passat indígena de Mèxic

La Pedra del Sol és un enorme disc de pedra on apareixen les fases del calendari asteca. (Wikipedia)

El Museu Nacional d’Antropologia de Mèxic fa un recorregut pel passat dels pobles indígenes

Abans de l’arribada de Cristòfor Colom i els primers colonitzadors europeus, Amèrica era un continent molt ric, ple de pobles i civilitzacions.

Milers d’anys enrere, Mèxic era un territori poblat per grups nòmades que van acabar establint-se en assentaments. Aquests primers poblats van evolucionar fins a convertir-se en grans ciutats amb els seus temples, els seus edificis i les seves fortificacions.

El Museu Nacional d’Antropologia que es troba a Ciutat de Mèxic fa un recorregut pels diferents pobles indígenes que vivien a Mèxic molt abans de l’arribada dels europeus: olmeques, maies, teotihuacans, tolteques, mexiques, asteques…

Entendre als avantpassats

Fa entre 30.000 i 20.000 anys, els canvis climàtics van provocar que els nadius que vivien a Mesoamèrica deixessin de ser nòmades i s’establissin de forma fixa en llocs on la terra era més productiva.

Aquest canvi va fer possible que sorgissin les primeres civilitzacions, que es disputaven el domini de les terres i els recursos naturals.

Fa uns 5.000 anys va aparèixer la primera civilització important: els olmeques, que tallaven grans pedres amb la forma dels seus déus i governants. Van ser els primers conreadors del blat de moro, tallaven grans esteles i gravaven en pedra els seus coneixements sobre matemàtiques i astronomia.

Els maies van recollir el testimoni dels olmeques fa 2.000 anys i van desenvolupar un imperi que encara avui sorprèn pel seu llegat. L’arquitectura de les seves ciutats i temples demostra que tenien grans coneixements sobre matemàtiques i enginyeria, però també dominaven l’astronomia i l’agricultura.

Van elaborar calendaris increïblement exactes per a l’època, van inventar el número zero i van perfeccionar l’observació d’estels i planetes. A més, també van desenvolupar complexos sistemes d’escriptura per tenir un registre dels fets polítics més destacats.

La religió, la forma d’entendre la mort i els rituals funeraris eren molt importants per a aquests pobles. El descobriment de la tomba de Pakal el Gran, un dels grans governants maies, va ser un dels capítols més importants de la història de l’arqueologia a Mèxic.

Testimonis d’un passat llunyà

A través d’escultures, objectes quotidians, sarcòfags i escriptures, el Museu Nacional d’Antropologia ens explica la història d’aquests pobles, com era la seva vida i les seves creences.

Una de les peces més impressionants de la col·lecció és la Pedra del Sol, un enorme disc de pedra que fa 3’60 metres de diàmetre, 1’20 metres de grossor i pesa més de 20 tones.

La pedra té gravat un calendari asteca, amb les seves eres, anys i mesos, però era molt més que un objecte decoratiu. Es creu que era una plataforma per a les lluites de gladiadors que es feien durant la festivitat de Xipe Tótec, déu del sol.

View this post on Instagram

La Piedra del Sol #museonacionaldeantropologia

A post shared by MNA_INAH (@mnantropologia) on

A les portes del museu, un gegant de pedra dóna la benvinguda als visitants: és el monòlit de Tláloc, una de les divinitats més antigues de Mesoamèrica. Tláloc era el déu de la pluja, de qui depenien les collites, i per això era tan venerat.

Aquesta immensa figura, de 7 metres d’alt i 167 tones, va estar amagada durant segles sota terra. Uns camperols de Coatlinchán la van descobrir a mitjan del segle XIX i el monument es va traslladar definitivament al museu al 1964.

El dia del trasllat, una gran tempesta va inundar diverses zones de la capital: Tlaloc anunciava la seva arribada.

Des de la pàgina web del MNA poden fer-se recorreguts virtuals per les instal·lacions i fins i tot observar els objectes exposats en 3D, gràcies a un programa que reprodueix imatges en tres dimensions. Podràs tocar les peces del museu i veure-les des de qualsevol angle!

Informa’t de tot a Junior Report Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here