20 anys explorant l’espai

L'Estació Espacial Internacional orbita a 400 quilòmetres d'altitud sobre la Terra. (NASA)

L’Estació Espacial Internacional va néixer com un projecte de col·laboració entre diferents països

L’Estació Espacial Internacional (ISS, per les seves sigles en anglès) celebra el 20è aniversari: el 20 de novembre de 1998 es va llançar a l’espai el mòdul rus Zarià, la part més gran de la construcció que proveeix l’estació d’energia i de capacitat de propulsió.

Durant dos anys, les diferents parts de l’estació es van llançar en òrbita i s’hi van acoblar en diferents missions, coordinades per cinc agències espacials de tot el món: la NASA (Estats Units), Roscosmos (Rússia), la JAXA (Japó), la CSA (Canadà) i l’ESA (Europa).

Els primers astronautes van arribar a la ISS el 2 de novembre del 2000 i, des d’aleshores, l’estació sempre ha estat habitada. En aquests 20 anys hi han passat més de 200 tripulants d’una vintena de països: la gran majoria eren astronautes, però també l’han visitat turistes espacials.

Les investigacions que s’efectuen a bord estudien els efectes de la vida a l’espai sobre els éssers vius: com la falta de gravetat afecta el cos humà, com creixen les plantes i com es comporten els animals.

L’objectiu final és estar preparats per poder fer viatges espacials llargs i planificar la vida en altres planetes.

Una obra d’enginyeria a l’espai

La ISS és una base científica gegantina que dona voltes a la Terra a una velocitat de gairebé 28.000 quilòmetres per hora. En la web de l’Agència Espacial Europea es pot seguir el recorregut de l’estació al minut.

L’estació es compon de diferents mòduls construïts per les diferents agències espacials: el centre de control, diversos laboratoris, espai per a emmagatzematge, plataformes de càrrega i descàrrega… En total són més de 800 metres cúbics d’espai pressuritzat per recórrer.

A l’exterior de la ISS hi ha algunes de les parts més importants, com el braç robòtic que permet que els transbordadors s’hi acoblin, les plataformes d’exploració o els panells solars que alimenten l’estructura.

En total, l’Estació Espacial Internacional fa uns 100 metres de llarg i 80 d’ample: és gairebé com un camp de futbol surant per l’espai.

Actualment pot allotjar fins a una desena d’astronautes alhora. A una distància de 400 quilòmetres per sobre de la superfície terrestre, ofereix unes vistes al·lucinants del planeta.

Cooperació entre països

L’Estació Espacial Internacional és també un exemple de com els països poden treballar units superant les diferències polítiques, culturals o ideològiques.

El projecte original va ser desenvolupat pels Estats Units, Rússia, el Canadà, el Japó i Europa (amb la col·laboració de diferents països membres i no membres de la Unió Europea). En total, hi participen 18 països d’arreu del món.

Els drets i les responsabilitats de cada part estan definits en un Acord Intergovernamental signat el 1998.

Cada agència espacial és responsable d’una sèrie d’elements. Per exemple, l’ESA s’encarrega del funcionament del laboratori Columbus i de l’ATV, un vehicle que es fa servir per transportar provisions de la Terra a la ISS; mentre que la CSA va crear el braç robòtic que ajuda els astronautes a instal·lar noves peces a l’estació.

Astronautes i científics de diversos països conviuen a la ISS i hi fan experiments als diferents espais.

Estudiar els efectes de la gravetat, com funcionen les noves tecnologies a l’espai o com varien les lleis de la física poden ajudar-nos a millorar la vida a la Terra, però també en altres planetes.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here