50 anys d'”un petit gran pas”

El 20 de juliol del 1969, l'astronauta nord-americà Neil Armstrong es va convertir en el primer ésser humà que va trepitjar la Lluna. (Apic/Getty)

El 20 de juliol del 2019 farà mig segle de l’arribada de l’home a la Lluna

La Lluna, l’únic satèl·lit natural del nostre planeta, ha donat llum a totes les civilitzacions des de temps remots.

Hi ha molts contes, històries i llegendes que parlen sobre la Lluna, però el satèl·lit de la Terra també ha captivat les ments científiques.

L’interès per aquest satèl·lit va impulsar la voluntat de visitar-lo, un somni que es va realitzar durant l’estiu del 1969.

View this post on Instagram

Apolo 11 fue una misión espacial tripulada de Estados Unidos cuyo objetivo fue lograr que un ser humano caminara en la superficie de la Luna. La misión se envió al espacio el 16 de juliode 1969, llegó a la superficie de la Lunael 20 de julio de ese mismo año y al día siguiente logró que 2 astronautas (Armstrong y Aldrin) caminaran sobre la superficie lunar. El Apolo 11 fue impulsado por un cohete Saturno Vdesde la plataforma LC 39A y lanzado a las 13:32 UTC del complejo de Cabo Kennedy, en Florida (EE. UU.). Oficialmente se conoció a la misión como AS-506. La misión está considerada como uno de los momentos más significativos de la historia de la Humanidad y laTecnología. #luna #usa #estadosunidos #llegadaalaluna #apolo11 #florida #cabokennedy

A post shared by GRADO_33 (@en_grado_33) on

 

Apollo 11: Una missió històrica

Apollo 11 va ser el nom escollit per a la missió que va liderar l’astronauta nord-americà Neil A. Armstrong. Juntament amb Edwin E. Aldrin i Michael Collins, els tres cosmonautes es van enlairar el 16 de juliol del 1969 des de la base naval de Florida amb una destinació molt llunyana: la Lluna.

Tot i la distància —prop de 400.000 quilòmetres— els astronautes van aconseguir arribar a la Lluna en 4 dies. Una cosa que només pot fer una nau espacial que arriba a velocitats de fins a 45.000km/h!

Després que la nau hagués aterrat sobre la superfície de la Lluna, els astronautes van recollir mostres de sorra lunar i van instal·lar diferents aparells de mesurament. Així és com es van obtenir dades físiques que van permetre als científics estudiar millor les condicions lunars.

La NASA, l’agència espacial dels Estats Units, va estar preparant la missió durant anys perquè tot anés bé.

 

Un espectacle televisiu en directe

Sense xarxes socials ni Internet, la televisió va servir per mostrar al món les imatges en directe de l’arribada de l’home a la lluna.

L’expedició va coincidir amb una època en què els televisors començaven a estar presents a moltes cases, sobretot als Estats Units. Qui no tenia un receptor a casa, coneixia un amic o familiar que sí que en tenia.

Es calcula que més de 500 milions de persones van seguir en directe l’arribada a la Lluna.

 

Una exhibició de poder

Una de les imatges més conegudes de l’arribada de l’home a la lluna té la bandera americana com a protagonista. No va ser una anècdota més, sinó un gest polític dissenyat pel govern dels Estats Units per demostrar el seu poder.

Després de la Segona Guerra Mundial (1940-1945), els Estats Units i la Unió Soviètica competien per imposar el seu model polític, econòmic i social.

La rivalitat entre les dues potències també es va traslladar en l’àmbit de l’exploració espacial, ja que molta de la tecnologia desenvolupada per arribar a l’espai es podia fer servir també com a arma de guerra.

Més enllà d’un gran pas per a la humanitat, l’arribada a la Lluna va ser un espectacle mediàtic i propagandístic que va servir per aixecar els ànims d’una societat que, després d’anys de conflictes i problemes interns, necessitava una dosi d’il·lusió.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here