Arribar a Espanya era “una qüestió de vida o mort”

En Khalid va arribar en patera a Espanya quan tenia 16 anys fugint de la pobresa. (Mar Baró)

Khalid Suleman, un menor estranger no acompanyat, explica el seu viatge des de Ghana per construir la seva nova vida a Espanya

És tímid i li costa expressar-se en castellà, però parla un anglès perfecte. És en Khalid, un noi de Ghana de 17 anys que va arribar a la península Ibèrica en una pastera quan en tenia 16. Va deixar enrere els germans petits i la poca família que li quedava. Els pares es van morir quan era un nen. “No tenia feina i la meva família és molt pobra”, aclareix.

Ara en Khalid viu al Centre de Primera Acollida Antares, que acull menors estrangers no acompanyats (MENA) a Lleida. Té cara de nen, però la seva mirada reflecteix tot el que ha patit. Ha viscut i ha dormit al carrer, subsistint com ha pogut.

El seu dia a dia a Ghana era difícil, per la qual cosa va decidir marxar del país amb un amic per tenir una vida més digna. Els va costar sis mesos arribar al Marroc. Van travessar Mali i Algèria amb autobús i amb tren, quan tenien diners, i en autoestop o caminant, quan no els en quedaven gens. A Algèria va patir un racisme que l’“ofegava”, però s’esforçava a mantenir-se positiu per aconseguir la seva fita.

 

Viatjar en pastera a Espanya, l’“única sortida”

Ara en Khalid viu al Centre de Primera Acollida Antares, que acull 50 menors no acompanyats. (Mar Baró)

A Algèria es va separar del company i va continuar sol el trajecte. A Oujda (el Marroc) va conèixer un altre ghanès que li va presentar els que organitzaven els viatges en pastera a Espanya. “Vaig pensar que la meva única sortida era aquesta. Era el meu moment. Era una qüestió de vida o mort”, assenyala.

Va pagar els traficants amb els pocs diners que li quedaven. Quan ho recorda, acota el cap i mira a terra. “Vaig haver de mirar el mar dues vegades abans de pujar a la pastera. Estava mort de por i l’aigua s’agitava amb fúria”.

“Vaig pensar en els meus pares, els meus germans i la meva terra. Ho deixava tot enrere a la cerca de noves oportunitats. Estava cansat de patir tant. I vaig pujar”, explica. No portaven salvavides i van estar més de 20 hores navegant amb mala mar.

En Khalid parla del fred, de la humitat i dels xiscles dels nens i de les seves mares. No tenien cap esperança, però, de sobte, van veure la costa. “No m’ho podia creure, havia arribat a Espanya”, diu.

 

Rescatat del mar gràcies a una ONG

El nombre de menors no acompanyats registrats a Espanya es va duplicar entre l’abril i l’octubre del 2018. (Mar Baró)

Una embarcació de la Creu Roja els va rescatar i els va portar a una comissaria, on va estar-se tres dies. El van traslladar a Ciudad Real i hi va viure tres mesos en un apartament. “Allà, gràcies a l’ONG Movimiento por la Paz, vaig sentir per primera vegada que el meu viatge havia tingut sentit. Estava com a casa”, afegeix.

Més tard el van traslladar a Barcelona, on es va estar tres setmanes abans d’arribar al Centre de Primera Acollida Antares. Ara, tot és diferent: conviu amb 50 menors d’entre 14 i 17 anys que es troben en una situació similar.

La direcció del centre explica que vol convertir-se en una “plataforma d’integració”, amb activitats d’alfabetització, tallers, esports… Hi ha alguns dels menors acollits que van a l’institut, des d’on asseguren que el seu comportament és gairebé modèlic: volen integrar-se i trobar una feina que els compensi l’esforç.

“No vull fer llàstima a ningú. S’ha de ser positiu. Fes sempre el bé, i algun dia se’t retornarà”, conclou en Khalid.

 

Menors no acompanyats a Espanya

El 30 d’abril del 2018 hi havia 6.248 menors no acompanyats registrats a Espanya. Sis mesos més tard, a l’octubre, aquest nombre s’havia duplicat. Ja n’eren 12.500 que, com en Khalid, buscaven un futur millor al país. Espanya és ara mateix el país europeu que rep més refugiats, per davant d’Itàlia i de Grècia.

L’augment de MENAs ha col·lapsat els centres d’acolliment. El govern va decidir donar més diners a les comunitats autònomes perquè s’ocupin de les necessitats d’aquests menors. Alhora, va aprovar tornar a les famílies d’origen els nens marroquins que arribin sols a Espanya. Els marroquins suposen el 70% dels MENAs a Espanya.

Organitzacions com la Red Española de Inmigración y Ayuda al Refugiado se n’han queixat. Creuen que aquesta decisió va en contra dels drets internacionals de la infància i que només perjudica els menors perquè no sempre es tenen en compte les seves situacions personals.

Informació elaborada en col·laboració amb la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here