Bauhaus: un nou mètode educatiu

Xanti Schawinsky, alumne de l'escola Bauhaus, va dissenyar aquest model de màquina d'escriure el 1936. (Wikipedia)

Els estudiants havien de dominar diferents tècniques i disciplines artístiques perquè les seves creacions fossin útils a la societat

Els professors i alumnes de la Bauhaus van canviar la forma d’entendre i ensenyar l’art, l’arquitectura i el disseny durant les dècades de 1920 i 1930.

La filosofia de l’escola era recuperar l’artesania tradicional i els dissenys simples i funcionals, i així ho va manifestar Walter Gropius en el seu manifest fundacional.

Els professors pensaven que calia dominar diferents tècniques i disciplines, des de la teoria de la construcció a la fusteria, ceràmica, impressió gràfica o pintura de murals.

Els estudiants aprenien geometria i matemàtiques per crear dissenys basats en formes bàsiques (quadrats, triangles i rodones), però també potenciaven el seu costat més artístic amb la fotografia, la publicitat i les arts plàstiques.

A diferència de l’estil que dominava a principis del segle xx, que donava importància als elements decoratius, el disseny impulsat per la Bauhaus se centrava en la utilitat i funcionalitat dels objectes.

 

Teoria, pràctica i imaginació

A principis del segle xx, la industrialització havia fet aparèixer grans fàbriques a les ciutats. Les màquines havien substituït els oficis manuals i la producció s’havia convertit en un procés fred i automàtic, sense creativitat.

L’escola Bauhaus volia recuperar l’habilitat i la destresa dels oficis artesanals. L’objectiu era introduir l’art i l’artesania en la indústria a través d’una nova generació de dissenyadors que havien de crear objectes útils i duradors per a tothom.

El programa educatiu incloïa lliçons teòriques i tallers pràctics. Al principi, els estudiants rebien una base d’educació artística: començaven amb cursos per experimentar amb tota mena d’arts, colors, materials i formes.

La segona fase se centrava en la part tècnica, en la qual els alumnes perfeccionaven les habilitats per tractar els materials i dominar les tècniques creatives. La destresa manual era una qualitat clau que els alumnes havien de desenvolupar.

La tercera i última etapa se centrava en l’estudi d’una professió perquè els alumnes poguessin desenvolupar els propis projectes. Així, els estudiants participaven en tallers pràctics com a aprenents fins que dominaven un ofici artesanal.

Només els millors estudiants eren admesos a l’escola. Va ser Gropius en persona qui va triar els professors que havien de desenvolupar el seu mètode educatiu: es tractava d’artistes avantguardistes de renom com Johannes Itten, Lyonel Feininger, Georg Muche, Paul Klee o Josef Albers.

 

El mètode Bauhaus avui

A dia d’avui, els objectes creats pels estudiants de la Bauhaus es continuen considerant icònics.

Molts mobles i electrodomèstics fabricats en l’actualitat s’inspiren en les línies senzilles, les formes geomètriques i els colors primaris que definien l’estil Bauhaus.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here