Brexit: sis anys de desconnexió

Encara que les negociacions avancen, els britànics contraris al Brexit segueixen manifestant-se contra el govern de Theresa May (Toby Melville / Reuters)

Des del referèndum del 2016 fins que acabi el procés de separació podrien passar fins a sis anys

El referèndum sobre el Brexit es va anunciar el juny del 2015 i va tenir lloc un any després, el 26 de juny del 2016. L’origen del Brexit, però, és molt anterior i no es materialitzarà del tot fins a l’any 2020, com a mínim.

Repassem les dates i etapes clau d’un fet sense antecedents en la història de la Unió Europea.

 

La ‘cocció’ del Brexit

La crisi econòmica del 2008 es va estendre per tot el planeta i va afectar milions de persones. Molta gent va perdre la seva feina i fins i tot la seva casa, l’economia dels països es va estancar i, com a conseqüència, va haver-hi retallades en els serveis públics i van deixar d’oferir-se moltes ajudes socials.

Aquest mal moment econòmic explica, en part, l’aparició dels discursos populistes, que s’aprofiten del descontentament de la societat per manipular l’opinió pública i oferir solucions fàcils a problemes molt complexos.

Això és el que va succeir els anys anteriors al referèndum del Brexit. Moviments populistes i partits polítics com l’UKIP, liderat per Nigel Farage, van apel·lar a les emocions dels britànics per convèncer-los que sortir de la Unió Europea era la solució.

Històricament, el Regne Unit ha estat un país euroescèptic, la qual cosa significa que els seus governs solen prioritzar els interessos nacionals davant les polítiques comunitàries (les polítiques comunes dels països membres).

 

Convocatòria del referèndum

El moviment favorable al Brexit va anar creixent i el govern britànic no podia ignorar-lo.

El 26 de juny del 2015, el primer ministre David Cameron va anunciar la convocatòria d’un referèndum perquè els britànics poguessin expressar la seva opinió sobre el tema: seguim formant part de la Unió Europea o en sortim?

Cameron pertanyia al Partit Conservador, favorable al Brexit, encara que ell mateix va fer campanya a favor de quedar-se dins de la Unió Europea.

El 23 de juny del 2016 va tenir lloc el referèndum i més de 30 milions de britànics van anar a votar. Va ser una victòria ajustada: els partidaris del Brexit van guanyar amb el 51,9% dels vots.

Cameron va acceptar la seva derrota i va dimitir. El va succeir Theresa May, també del Partit Conservador, que ha liderat el procés des de llavors.

Tres mesos després del referèndum, el 16 de setembre del 2016, els caps de govern dels altres 27 països membres es van reunir a Bratislava (Eslovàquia) per analitzar la situació: com es faria la sortida del Regne Unit de la UE? De quina manera continuarien col·laborant les dues parts? Quines normes i lleis regiran a partir d’ara?

 

Article 50: comença la desconnexió

El 29 de març del 2017, la primera ministra britànica, Theresa May, inicia el procés de desconnexió de la UE a través de l’Article 50 del Tractat de Lisboa. Aquest pas marca l’inici de les negociacions.

Durant mesos, els negociadors d’ambdues parts debaten sobre els nous drets i responsabilitats del Regne Unit: les condicions per comerciar al mercat únic (el mercat comú dels països membres), els drets dels ciutadans europeus que viuen a territori britànic, la cooperació internacional…

El 25 de novembre del 2018, els líders dels 27 països membres validen l’acord aconseguit entre els negociadors europeus i britànics. Theresa May encara necessita aconseguir que el Parlament britànic aprovi l’acord al desembre.

Si ho aconsegueix, el 29 de març del 2019 començarà un període de transició de 21 mesos (fins al 31 de desembre del 2020) per acabar de definir l’acord i les qüestions més polèmiques, com la situació d’Irlanda del Nord o Gibraltar (territoris sota la sobirania britànica que es troben fora de la Gran Bretanya).

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here