Cent anys de la Bauhaus, l’escola de l’art total

L'edifici de la Bauhaus a Dessau, considerat Patrimoni de la Humanitat. (Maarten / Flickr)

L’escola d’art Bauhaus va revolucionar el disseny, l’art i l’arquitectura del segle xx

Entre finals del segle xix i principis del xx van començar a aparèixer a Europa les avantguardes, moviments artístics innovadors.

L’1 d’abril del 1919 naixia la Bauhaus, una escola d’arquitectura, disseny, artesania i art a la ciutat alemanya de Weimar. En alemany, bau significa “construcció” i haus significa “casa”, per la qual cosa Bauhaus és “La casa de la construcció”.

L’escola va ser fundada per l’arquitecte Walter Gropius, que volia modernitzar la societat a través del treball creatiu. Com? Produint objectes útils per a les persones amb menys recursos.

El seu lema era “la forma segueix la funció”: per crear un objecte, els alumnes n’havien de prioritzar la funcionalitat, pensar-lo perquè fos fàcil d’usar. Després ja pensarien en el seu aspecte.

Aquest principi trencava completament amb l’art i l’arquitectura del segle anterior, durant el qual la majoria d’arquitectes i pintors s’inspiraven en tradicions antigues i decoraven molt les seves obres, tant quadres com edificis.

En canvi, en prioritzar la utilitat abans que la bellesa, els integrants de la Bauhaus utilitzaven formes geomètriques bàsiques, línies netes i colors primaris.

La Bauhaus va assentar les bases del disseny industrial i del disseny gràfic, dues disciplines que no existien fins llavors.

 

L’origen de l’art total

El compositor alemany Richard Wagner (1813-1883), autor d’òperes com Sigfrid o La Valquíria, va inventar el concepte Gesamtkunstwerk o “obra d’art total”. Segons ell, perquè una obra d’art fos completa havia d’incloure sis arts: la música, la dansa, la poesia, la pintura, l’escultura i l’arquitectura.

La Bauhaus va modernitzar aquesta idea. Gropius pensava que un artista havia de ser sobretot un artesà, així que l’escola animava els estudiants a estudiar diferents disciplines artístiques i materials. Podien experimentar i combinar diferents arts i tecnologies per crear un objecte o edifici.

D’aquesta manera, els mètodes educatius i idees innovadores de la Bauhaus van canviar la forma d’ensenyar i treballar en aquests camps artístics.

Els integrants de la Bauhaus han deixat grans obres. Algunes fins i tot han estat declarades Patrimoni de la Humanitat, com els edificis de l’escola a Weimar i Dessau o la Ciutat Blanca de Tel Aviv, a Israel.

El recorregut de l’escola va ser breu. El 1933, el partit nazi va tancar la Bauhaus perquè considerava que impartia un tipus d’art degenerat que anava en contra dels valors d’ordre i autoritat.

Molts dels professors i artistes van emigrar a altres països com els Estats Units o Israel, des d’on van continuar treballant en les idees desenvolupades pel centre fins a l’inici de la Guerra Freda.

 

El llegat de la Bauhaus avui

Després de la derrota d’Alemanya a la Segona Guerra Mundial (1940-1945), el centre de la Bauhaus a Weimar va recuperar a poc a poc les idees dels seus fundadors. Avui dia, a la Bauhaus-Universität Weimar es pot estudiar art, enginyeria civil, arquitectura i comunicació.

El centre de la ciutat de Dessau també ofereix tallers, visites guiades i fins i tot residències artístiques. L’antic edifici rep persones d’arreu del món interessades en la seva història i els seus plans educatius.

El centenari de la fundació de la Bauhaus se celebra a tot el món, especialment a Alemanya, per reivindicar-ne la influència en la història contemporània.

L’Acadèmia de Belles Arts de Berlín va inaugurar el centenari amb un festival celebrat al gener on es van oferir concerts, teatre, presentacions, tallers i instal·lacions immersives d’un centenar d’artistes.

Una de les obres presentades al festival va ser el Das Totale Tanz Theater, un espectacle de dansa en 360º que incorporava ulleres de realitat virtual per submergir els espectadors en la coreografia.

La proposta s’inspira en el Ballet Triàdic creat el 1922 per Oskar Schlemmer, una de les figures clau de la Bauhaus. L’artista alemany volia transformar els ballarins en figures geomètriques i crear una coreografia amb aquestes figures, allunyant-se dels moviments clàssics del ballet.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

COMPARTIR
Article anteriorTotes les arts en una
Article següentDeu personatges clau de la Bauhaus

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here