I després del Brexit, què?

Malgrat sortir de la Unió Europea, el Regne Unit vol mantenir un tracte especial per continuar fent negocis al mercat únic europeu. (Krisztian Bocsi / Bloomberg)

Sortir de la Unió Europea suposa canvis a nivell polític, econòmic i social per al Regne Unit

El Regne Unit va passar a formar part de la Unió Europea (UE) el 1973. Aleshores, la UE es deia Comunitat Europea i era sobretot una aliança de països que s’unien per comerciar i fer negocis.

Amb el temps, els països membres van començar a col·laborar en altres àmbits com la investigació, el medi ambient o l’educació. Fins i tot van crear una moneda comuna: l’euro.

Tot i així, el Regne Unit hi va mantenir certes condicions especials: recuperava part de les aportacions que feia a la Unió Europea (l’anomenat “Xec britànic”), mantenia la lliura com a moneda i no formava part del Tractat Schengen (que permet la lliure circulació per als ciutadans de la UE).

Ara, l’euroescepticisme al Regne Unit ha crescut fins a forçar el Brexit: quines en seran les conseqüències?

La primera i més evident és que, com que deixarà de ser un país membre, el Regne Unit deixarà de formar part de les institucions europees i no podrà participar en la presa de decisions que afecten milions d’europeus.

Els ciutadans britànics hauran de sol·licitar un permís especial per viatjar, treballar o estudiar a països de la Unió Europea (un tràmit molt més fàcil quan es fa entre països membres).

Qüestió de diners

La sortida de la Unió Europea permetrà al Regne Unit recuperar el pressupost destinat a les polítiques comunitàries. Aquest ha estat un dels arguments principals dels partidaris del Brexit.

Els britànics deixaran de contribuir al pressupost europeu, però també perdran els privilegis comercials del mercat europeu: a partir d’ara, el Regne Unit serà considerat un país estranger i les seves empreses hauran de pagar més impostos i aranzels per fer negocis al mercat únic.

Tant la Unió Europea com el govern britànic han utilitzat aquests privilegis com a moneda de canvi en les negociacions: a canvi d’accedir al mercat europeu en les mateixes condicions, els ciutadans europeus que viuen i treballen al Regne Unit mantindran les seves condicions de residència (almenys durant el període de transició).

View this post on Instagram

La primera ministra británica, Theresa May, considera que el Reino Unido ha obtenido “el mejor acuerdo disponible” para el #Brexit, por ello pide al Parlamento británico que respalde el acuerdo. Los 27 y Theresa May han escenificado la ceremonia en tono grave, aunque satisfechos de haber conseguido un consenso que parecía imposible hasta hace bien poco. Después de 17 meses de negociaciones, la #UE y el Reino Unido han avalado el acuerdo para un Brexit dulce. De esta manera, a partir del próximo 30 de marzo, #Londres empezará a abandonar el club al que ha pertenecido durante 45 años de manera ordenada y limitando al máximo los daños para las dos partes. 📸 Dylan Martinez / Reuters #Lavanguardia

A post shared by La Vanguardia (@lavanguardia) on

Durant els propers dos anys acabaran de negociar-se els detalls de l’acord. Però la incertesa sobre les condicions econòmiques pot tenir efectes negatius sobre l’economia del Regne Unit, encarint els preus i devaluant la seva moneda.

Malestar entre partidaris i opositors

Després de mesos de negociacions, els líders europeus i el govern de Theresa May finalment han arribat a un acord sobre la sortida del Regne Unit.

Aquest acord, però, sembla que ha aconseguit el que era impossible: ajuntar els partidaris del Brexit i els seus detractors, els ciutadans del Regne Unit que volen quedar-se dins de la Unió Europea.

D’una banda, els polítics favorables a la sortida reclamaven un “Brexit dur” i sense negociacions. El Partit Conservador britànic (el partit de Theresa May) ha estat molt crític amb la primera ministra, a qui acusa de retardar la sortida de la Unió Europea.

L’acord actual dona un termini de dos anys per acabar de discutir els detalls de la separació. Però els partidaris del Brexit dur prefereixen trencar les relacions amb Europa de seguida, assumint-ne les possibles conseqüències (que es trenquin els acords comercials o no es puguin fer transferències, per exemple).

D’altra banda, els partidaris de quedar-se a Europa no es donen per vençuts i segueixen reclamant un nou referèndum.

El resultat del referèndum del 2016 va ser tan ajustat, que asseguren que el ‘No’ al Brexit ara és majoria: molts joves que llavors no tenien edat legal per votar ara sí que ho podrien fer, i això en canviaria el resultat.

Theresa May necessita aconseguir suports per poder tirar endavant el Brexit. S’esperen dos anys més de negociacions intenses.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here