Diferències entre l’anglès britànic i l’americà

Quan estudies anglès has d'escollir si prefereixes el britànic o l'americà. (Daviles / Getty)

Totes les variants de l’idioma segueixen les mateixes normes gramaticals, però presenten algunes diferències

Per Judith Vives

Tothom està d’acord que avui en dia és imprescindible saber parlar anglès. Dominar aquest idioma no només pot obrir-te a noves oportunitats de treball, també és indispensable per navegar per internet i comunicar-se amb gent de tot el món.

El que no està tan clar és quina versió de l’anglès és millor per aprendre. Els més puristes et diran que l’anglès britànic, perquè és més formal, mentre que altres defensaran l’anglès americà perquè sembla més fàcil.

Aquestes diferències tenen un origen històric: quan els americans es van independitzar d’Anglaterra, van començar a utilitzar l’anglès segons les seves fórmules per definir una identitat pròpia. Així va ser com van anar sorgint noves convencions en l’ús de l’anglès.

L’anglès americà és molt més homogeni que el britànic, que compta amb més variants dialectals: hi ha la variant de l’anglès australià, així com el que es parla al Canadà, Sud-àfrica, Escòcia o Hong Kong, per citar destinacions i accents variats.

Les principals diferències entre variants de l’anglès tenen a veure principalment amb l’ortografia, la gramàtica i la pronunciació.

Pronunciació de les “erres”

T’hauràs fixat en com canvia la pronunciació d’algunes vocals quan parla un anglès, un americà o un australià.

Una de les principals diferències en la pronunciació està en l’ús de les “erres”, o millor dit, del seu so. Així, en la majoria de paraules americanes amb aquesta lletra, el so de la r gairebé sempre es pronuncia en qualsevol lloc de la paraula, cosa que no passa en la majoria de dialectes britànics.

Per exemple, la paraula butter (mantega) acaba amb un so r si la diu un americà, mentre que els anglesos la pronuncien acabada per uh. La cosa canvia quan el que parla és irlandès o escocès, ja que la seva pronunciació també és diferent.

Terminació de les paraules

En l’ortografia també pots identificar diferències ràpidament. Alguns dels exemples més comuns els trobaràs a les paraules acabades amb -re o -or.

Els anglesos britànics escriuen “centre” o “metre“, mentre que en anglès americà aquestes paraules s’escriuen “center” i “meter“.

Els americans també eliminen la u que els anglesos posen en paraules com colour (color) i flavour (flavor).

Diferències en el vocabulari

Però sens dubte, les majors diferències estan en el vocabulari. Sense anar més lluny, la tardor es diu “fall” als Estats Units, mentre que a Anglaterra i Austràlia l’estació es coneix com “autumn“.

Hi ha molts altres exemples. Un pis serà “flat” a Anglaterra i “apartment” als Estats Units, mentre que un centre comercial es dirà “shopping center” o “mall” segons si parles amb un anglès o amb un americà.

En casos com aquest, l’única solució és memoritzar les paraules en funció de la variant d’anglès que estiguis estudiant.

Sens dubte, el que et pot ajudar molt és fer un curs a l’estranger. Estudiar anglès a Londres, a la Costa Oest dels Estats Units, a Austràlia o a Ciutat del Cap pot ser molt útil no només per millorar l’idioma, sinó també per sortir de dubtes pel que fa a pronunciació i vocabulari.

A ESL Idiomes són especialistes en cursos d’anglès a l’estranger i compten amb una gran varietat de destins per aprendre anglès perquè puguis trobar el que més t’interessa. Consulta la seva oferta i dóna el pas definitiu cap a l’anglès.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here