El dret de vot: una de les primeres lluites feministes

El moviment sufragista va arrelar amb molta força al Regne Unit. (Arxiu)

El sufragi femení va ser una de les primeres reivindicacions del moviment feminista fa gairebé dos segles

El dret de les dones a votar es va convertir en una de les primeres lluites feministes. Les dones reclamaven tant el dret de poder votar els representants públics com de poder presentar-se com a candidates.

El moviment feminista a favor del sufragi femení, conegut com a “moviment sufragista”, va néixer formalment el 1848 amb el Manifest de Seneca Falls, la primera convenció pels drets de la dona organitzada als Estats Units.

Durant un segle, el moviment sufragista es va organitzar i es va anar estenent arreu del món, aconseguint que diferents països aprovessin per llei el dret de les dones a votar.

Cent anys després del Manifest de Seneca Falls, el sufragi femení va ser reconegut com un dret fonamental a la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

 

Les sufragistes i les ‘suffragettes’

L’objectiu de les sufragistes i les suffragettes era el mateix: aconseguir el dret de vot de la dona. No obstant això, aquests dos moviments es diferenciaven pels mètodes que feien servir per aconseguir-ho.

Les sufragistes apostaven per mètodes legals, xerrades i conferències per convèncer la població, mentre que les sufragettes preferien utilitzar accions directes com manifestacions, protestes i fins i tot vagues de fam.

Aquests grups van començar a sorgir als països anglosaxons, on la Revolució Industrial va créixer amb més força i les fàbriques van començar a contractar dones per mantenir la producció.

 

 

Una revolució de classe

Les reivindicacions per les condicionals laborals es van convertir en un moviment polític i les dones demanaven reformes a nivell econòmic, polític i social.

El moviment sufragista va arrelar amb més força en les dones de classe mitjana que tenien un cert nivell d’educació. A les fàbriques que hi havia a les ciutats i els centres urbans, les dones obreres van canalitzar els seus esforços a través de la lluita de classes.

Al Regne Unit, el moviment de les sufragettes va ser molt important en la vida política i social de principis del segle xx. De les primeres lluites van sorgir grans figures feministes com Emily Davison, Emmeline Pankhurst o Millicent Fawcett.

 

 

L’expansió del vot femení

La primera vegada que es va aprovar el sufragi femení va ser abans que les sufragistes comencessin a actuar per la seva causa… tot i que va ser per un error.

El 1776, l’estat de Nova Jersey va aprovar una llei que autoritzava a votar a totes les “persones” en comptes d’“homes”. Això va permetre que les dones també poguessin votar, però la llei es va abolir al cap de tres dècades.

El primer sufragi femení sense restriccions es va aprovar a Nova Zelanda el 1893. A Europa, Finlàndia, Noruega i Suècia van reconèixer el dret a vot igualitari a principis del segle xx, mentre que Anglaterra i els Estats Units el van aprovar una dècada més tard.

Uruguai va ser el primer país llatinoamericà a aprovar el sufragi femení el 1927. A Espanya aquest dret es va aprovar el 1931 durant la Segona República, va quedar restringit durant la dictadura franquista i es va recuperar durant la transició democràtica. L’últim país que ha aprovat el sufragi femení ha estat l’Aràbia Saudita, el 2015.

Avui, encara hi ha alguns països on les dones no tenen garantit el dret a vot: Brunei i la Unió dels Emirats Àrabs (que limiten la participació de les dones) i la Ciutat del Vaticà, on només els cardenals poden triar el cap d’estat.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

COMPARTIR
Article anteriorDones i periodisme
Article següentIgualtat de gènere per llei

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here