Quan Europa va deixar enrere la foscor medieval

Els filòsofs grecs eren un model a seguir durant el Renaixement, com es mostra en aquesta pintura de Rafael Sanzio. (Wikipedia)

El Renaixement va ser una època plena de coneixement que contrastava amb els segles de foscor de l’edat mitjana

El Renaixement, un moviment cultural que va sorgir a Europa durant els segles xv i xvi, va suposar el “renéixer” dels valors i ideals clàssics després de l’edat mitjana.

L’edat mitjana és un període històric que se situa entre la caiguda de l’Imperi romà l’any 476 i la caiguda de l’Imperi bizantí a Constantinoble el 1453.

Aquest període també és conegut com els “anys foscos” o l’“edat fosca”, ja que coincideix amb un període de foscor, violència i irracionalitat.

El feudalisme era el sistema polític predominant a Europa durant els segles centrals de l’edat mitjana. (sobrehistoria.com)

Durant l’edat mitjana, la societat es va dividir en estaments: els nobles imposaven el seu poder sobre els camperols, que depenien de la seva protecció. Alhora, l’Església utilitzava la figura i el poder de Déu per imposar la seva voluntat.

Les classes més baixes no tenien accés al coneixement: era una forma d’evitar que es rebel·lessin i prenguessin el control davant l’autoritat de nobles i eclesiàstics.

Aquesta situació contrastava amb l’època clàssica anterior, en què els antics grecs i romans havien desenvolupat camps d’estudi com la ciència, la filosofia i la política.

 

El Renaixement i l’edat moderna

El Renaixement és un moviment artístic i cultural que va començar juntament amb l’edat moderna, un període posterior a l’edat mitjana i que es va estendre entre els segles xiv i xvi.

Durant aquesta època, comencen a produir-se una sèrie de canvis i descobriments que anunciaven la fi de l’edat medieval i donaven pas a la modernitat: l’aparició i consolidació de nous estats europeus, els viatges transoceànics entre Europa i Amèrica, l’ascens de la burgesia (que va posar fi als estaments del feudalisme)…

Així va ser com van desenvolupar-se els ideals del moviment humanista, una nova forma de pensar que trenca amb la visió medieval del món.

La cultura va passar dels monestirs als carrers, hi havia més llibertat de pensament i van aparèixer les primeres universitats. La invenció de la impremta també va afavorir la difusió de noves idees.

 

Del teocentrisme a l’humanisme

La frase “l’home és la mesura de totes les coses” expressava l’actitud de la nova època. Durant el Renaixement es va produir una clara separació entre religió i filosofia, entre raó i fe.

El principal corrent ideològic era l’humanisme, que considerava l’home com el centre i la mesura fonamental de totes les coses (a diferència del teocentrisme de l’edat mitjana, en què tot girava entorn de Déu).

Molts homes van estudiar l’obra dels filòsofs i científics de l’antiguitat, grecs i romans, que fins llavors havien estat prohibits.

D’aquesta manera, l’humanisme va ser un moviment intel·lectual que va transformar les idees preestablertes durant l’època medieval per adaptar-les a una societat més oberta i dinàmica.

 

Un impuls per a la ciència i l’art

Aquesta nova llibertat de pensament va permetre que es produïssin grans avenços en diferents camps d’estudi.

Durant el Renaixement es van fer grans descobriments com la teoria heliocèntrica (que situava el Sol i no pas la Terra al centre de l’univers), el telescopi o la impremta.

Quant a l’art, els gustos van canviar: els quadres i retrats ja no eren foscos i imponents, sinó que celebraven la naturalesa i la vida. També va aparèixer la figura dels mecenes, persones molt riques que finançaven la tasca d’artistes, científics i intel·lectuals.

Com Leonardo da Vinci, els artistes renaixentistes van ser homes polifacètics que dominaven diferents disciplines: pintura, escultura, arquitectura, anatomia, astronomia, filosofia…

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here