Europa: la llibertat de premsa en perill

La manifestació a favor de la llibertat de prensa a Berlín. (Reuters)

El tancament de mitjans, la retirada de publicitat i fins i tot l’assassinat amenacen la llibertat de premsa a Europa

La principal funció del periodisme és informar i vigilar el governs, per denunciar-los quan abusen del poder. Aquesta funció fa nosa als govern autoritaris i corruptes, per això la llibertat de premsa és inexistent a les dictadures i els llocs en conflicte, tal com indiquen els índexs de Llibertat de Premsa de Reporters Sense Fronteres (RSF).

El rànquing de països on la premsa és més lliure sol estar liderat per democràcies consolidades. Els països nòrdics encapçalen la llista, mentre que països amb governs autoritaris com la Xina o Corea del Nord ocupen els últims llocs.

No obstant això, a Europa ja fa anys que sonen les alarmes i cada vegada es donen més casos per impedir el lliure exercici del periodisme, fet que amenaça la feina de tot el col·lectiu.

Silenciar als periodistes

La fórmula més brutal és l’assassinat de periodistes. Desgraciadament, el darrer any s’han donat tres assassinats de professionals de la informació a Europa.

Malta, la famosa periodista d’investigació Daphne Caruana Galizia va morir per l’explosió d’una bomba al seu cotxe a l’octubre de 2017. Pocs mesos després, a Eslovàquia, el periodista Jan Kuciak i la seva parella, Martina Kusnirova, van ser tirotejats a casa seva després d’unes investigacions en casos de corrupció.

L’últim cas, a octubre de 2018, ha estat el de la periodista de BulgàriaViktoria Marinova, violada i assassinada al carrer, també després d’unainvestigació sobre corrupció.

Periodistes a la presó

La mort és la forma més violenta de silenciar la premsa, però la presótambé és una altra arma per amenaçar i castigar periodistes.

L’any 2017, el Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ) va comptabilitzar un total de 262 informadors empresonats.

Turquia, país fronterer amb Europa, lidera el rànquing amb 134 periodistes entre reixes, un 51% del total mundial. Les excuses utilitzades per justificar la presó són vagues i subjectives: “revelació de secrets d’estat”, “promoció del terrorisme” o “delictes contra l’estat”.

Les organitzacions que promouen la llibertat de premsa alerten que els límits a la llibertat d’expressió s’han de definir clarament i seguir unsestàndards internacionals. No és acceptable que un govern utilitzi excuses com “contrari als interessos de l’estat” per empresonar periodistes, perquè això impedeix que la ciutadania estigui informada.

Contra els mitjans crítics

Però encara hi ha més mètodes per impedir la llibertat de premsa. A Turquia i a altres països europeus, els governs han arribat a clausurar mitjans de comunicació crítics. A Hongria, per exemple, el principal diari opositor va tancar inesperadament l’any 2016, suposadament per no ser rendible econòmicament.

La censura indirecta censura econòmica consisteix a comprar mitjans de comunicació a través de societats opaques, per després tancar-los al·legant raons empresarials. Aquests tancaments són una forma de censura més subtil, menys vistosa que assassinar o empresonar periodistes.

Una altra fórmula econòmica molt freqüent és la d’atorgar grans quantitats de publicitat institucional i subvencions a mitjans afins als govern, mentre que es castiga els diaris crítics retirant-los tot el suport institucional. Bulgària, Macedònia, Montenegro o Sèrbia, entre d’altres, són alguns dels països criticats per aquestes pràctiques.

Les ONG alerten que a l’Estat espanyol també hi ha amenaces per a la llibertat de premsa: els mitjans públics estan polititzats i hi ha una falta de transparència sobre els diners públics que els governs destinen a cada mitjà.

Sense una premsa independent que fiscalitzi el poder, els ciutadans no tenen la capacitat de prendre decisions informades. Per això, la llibertat de premsa s’ha de defensar cada dia.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here