Les ‘fake news’ entren en campanya

Les notícies falses en la campanya electoral del Brasil es transmeten a través de WhatsApp i altres xarxes socials. (Evaristo Sa / AFP)

Els moviments populistes i d’extrema dreta fan servir les xarxes socials i la desinformació per impulsar les seves idees

És impossible abastar la immensa quantitat d’informació que es publica cada dia: diaris i revistes tradicionals, publicacions digitals, xarxes socials… Milions d’usuaris publicant alhora diferents opinions. Imagina’t la quantitat de missatges que s’originen sobre política, moviments socials, problemes que afecten la població, etc.

Aquesta pluja d’informació condiciona l’opinió pública. En ocasions, les notícies es creen per beneficiar o perjudicar una posició, com pot ser un candidat polític.

És el cas de les ‘fake news’ o notícies falses: normalment es creen amb la intenció que es tornin notícies virals i aconsegueixin que la població canviï d’opinió o influeixin en la decisió de l’entorn més proper.

‘Fake news’ a la campanya brasilera

Actualment, el Brasil està patint les conseqüències de les ‘fake news’ en la campanya electoral per elegir un president nou.

En la majoria de casos, les campanyes falses han afavorit el candidat d’ultradreta Jair Bolsonaro. Els seus comentaris masclistes, xenòfobs, racistes, classistes i homòfobs no han estat suficients per perjudicar el seu camí a la presidència.

Dos dels principals mitjans brasilers, el diari Folha de São Paulo i la revista Veja, van publicar uns documents que demostraven que Bolsonaro no havia fet públics els seus béns (cosa obligatòria per a tots els candidats).

Això podria considerar-se un delicte de corrupció però, lluny de posar fi a la seva candidatura, l’equip de Bolsonaro va contraatacar amb una campanya de desinformació: van publicar que Folha de São Paulo i Veja havien rebut 600 milions de reales a canvi de tacar la reputació de Bolsonaro.

No n’hi havia cap prova, però la notícia falsa va seguir creixent gràcies a les grans cadenes a Facebook i WhatsApp que es van fer al seu favor.

Per evitar la desinformació i la difusió de notícies falses, Facebook ha creat un algoritme que comprova l’origen de les notícies i despublica aquelles que siguin falses.

La difusió de rumors falsos i mentides a Whatsapp, però, és molt més difícil de controlar. De moment, l’única manera de lluitar contra les fake news és comprovar la veracitat de les notícies que ens arriben abans de continuar la cadena.

Al Brasil, la Universitat Federal de Minas Gerais s’ha dedicat a buscar les mentides a les cadenes de missatges virals que tracten sobre les eleccions.

A Espanya, Maldito bulo ha creat un sistema de verificació dels missatges que es comparteixen a les xarxes socials. Cada vegada que un usuari tingui dubtes sobre la veracitat d’una notícia, aquesta plataforma pot comprovar i contrastar la informació per determinar si és veritat o un fals rumor.

Cal que pensem que, per més que ens desvinculem de la desinformació, els principals responsables de fer virals les notícies falses som nosaltres, els usuaris. De nosaltres depèn defensar una informació veraç i responsable.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here