Festes plenes de disseny

Les festes de la Bauhaus eren un lloc d'intercanvi d'idees i inspiració entre alumnes i professors. (Arxiu)

Els professors i estudiants de la Bauhaus organitzaven grans festes i espectacles per conrear la seva creativitat

L’escola Bauhaus és coneguda per haver revolucionat la manera d’entendre el disseny, l’art i l’arquitectura a principis del segle xx, però també per canviar la relació entre el disseny i la seva funció davant la societat.

Els seus mètodes d’ensenyament innovadors i les idees dels seus professors van provocar més d’una polèmica en una època en què Alemanya es recuperava dels estralls de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i el nazisme guanyava influència.

Al llarg dels seus 14 anys d’història, la Bauhaus va ser amenaçada i perseguida diverses vegades. L’escola va haver de traslladar la seva seu a diverses ciutats fins que va tancar definitivament el 1933.

 

Imaginació sense fre

En el manifest fundacional que Walter Gropius va publicar el 1919, s’anunciava que el programa educatiu inclouria activitats com el teatre, lectures, poesia, música i fins i tot festes de disfresses.

Per planejar aquestes festes, tota l’escola es reunia i durant setmanes n’organitzava els preparatius. Com més creatives fossin les disfresses, millor. Era la manera d’establir vincles entre professors i estudiants.

Les celebracions podien durar dies, en un frenesí d’excentricitats i modernitat. Un dels esdeveniments duia per títol ‘El seu darrer ball’ i es va celebrar el 1929: va ser una de les últimes festes de la Bauhaus abans que els nazis tanquessin l’escola.

Una altra de les més recordades va ser ‘La festa del metall’, organitzada amb l’excusa de posar en pràctica els projectes realitzats al taller de metall.

Les invitacions suggerien als homes que hi anessin disfressats de batedora, molinet per al pebre o obrellaunes. D’altra banda, a les dones se’ls recomanava disfressar-se de cascos d’escafandre, rosques o substàncies radioactives

Encara que sembli impossible, la imaginació de la Bauhaus era infinita. Els alumnes van acabar decorant tota l’escola, van instal·lar tobogans i van cobrir totes les finestres de llautó. Com no podia ser d’una altra manera, el glacejat del pastís també va ser d’un color metàl·lic.

 

La repressió nazi

Tanta modernitat no va agradar a tothom. Aquells que ocupen el poder solen témer les idees diferents i innovadores perquè suposen un desafiament a l’autoritat.

L’auge del nacionalsocialisme a Alemanya va acabar amb la Gestapo, la policia política del Partit Nazi, tancant l’escola i detenint professors i alumnes. Molts d’ells van haver de fugir d’Alemanya i exiliar-se en altres països.

La llum de les festes de la Bauhaus acabaria donant pas a la foscor en què se sumiria Europa durant la Segona Guerra Mundial (1940-1945).

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here