Història de l’esport femení, una lluita per la igualtat

Les dones han hagut de superar innombrables obstacles per practicar esport. (National Library of Australia)

Repassem l’esforç de les dones a través dels segles per practicar esport

La història de l’esport femení és la història d’una lluita. Al llarg dels segles, les dones s’han hagut d’obrir pas en contra dels prejudicis i les traves que els posava una societat que creia que elles no podien fer esport, o que no n’havien de fer.

Encara queda molt camí per recórrer perquè l’esport femení s’equipari al masculí. El pes de segles de discriminació es fa notar.

Tot i així, gràcies a la lluita de moltes dones al llarg dels segles, avui es considera normal a la majoria de països que elles participin en competicions professionals o facin esport com a aficionades.

L’antiguitat

En els Jocs Olímpics de l’Antiga Grècia, que se celebraven fa més de dos mil anys, només hi podien participar els homes. Les dones casades hi tenien l’entrada prohibida, mentre que les solteres únicament hi podien participar com a espectadores.

A causa d’aquesta marginació, les gregues van organitzar una competició femenina, uns jocs: els Heraia. Ens n’ha arribat molt poca informació, però se sap que només hi participaven dones i se celebraven cada quatre anys.

Durant l’època romana, tots aquests jocs es van prohibir perquè es consideraven celebracions paganes.

L’edat mitjana

A Europa, durant l’edat mitjana, no estava ben vist que les dones s’entretinguessin fent activitats físiques, per això la seva participació en les competicions esportives va ser gairebé nul·la. Només les dones de classe alta, en alguns casos, practicaven l’hípica o la caça.

En la mateixa època, a la Xina es popularitzava entre les dones el cuju, una mena de futbol primitiu. Alguns gravats mostren dones practicant aquest joc de pilota antiquíssim.

L’època contemporània

L’esport modern va començar a desenvolupar-se durant el segle xix. El 1896 es van organitzar les primeres Olimpíades modernes, tot i que en aquella ocasió les dones no van participar-hi, i en les següents edicions, les que ho van fer van ser molt poques.

El Comitè Olímpic Internacional (COI), la institució organitzadora dels Jocs, rebutjava que les dones participessin en moltes competicions (com l’atletisme) perquè considerava que no eren adequades per a elles.

En resposta a aquesta discriminació de gènere, un grup de dones esportistes van muntar uns Jocs Mundials Femenins el 1922 i el 1926. La trobada cada vegada reunia més participants, i això va obligar el COI a rectificar i obrir els Jocs Olímpics a atletes femenines.

Malgrat que la participació femenina en les Olimpíades ha augmentat molt a poc a poc, aquesta competició ha contribuït a popularitzar l’esport femení gràcies a l’impacte d’algunes figures destacades.

Una d’elles va ser Nadia Comaneci, que va protagonitzar un moment mític de la història olímpica: a Montreal 1976 va demostrar la capacitat física i tècnica a què podien arribar les dones quan es va convertir en la primera gimnasta que obtenia un deu en una competició.

Cap a la igualtat

Actualment l’esport femení cada vegada està més normalitzat dins la societat i hi ha algunes esportistes famoses mundialment, sobretot en disciplines com el tenis, en què destaquen les germanes Williams.

Malgrat tot, l’esport femení encara està a molta distància del masculí en rellevància, salaris o quantitat de persones que el practiquen. Cal fer un gran esforç per aconseguir la igualtat entre gèneres també en aquest àmbit.

El tema de la setmana ‘Mundial de Bàsquet Femení 2018’ té el suport de l’INEFC.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here