Els huracans més destructius

Imatge de l'huracà Isabel des de l'Estació Espacial Internacional. L’Isabel va ser un dels huracans més destructius i va aconseguir vents de més de 260 km/h. (NASA)

Fem un repàs a les tempestes tropicals més importants de l’últim segle

El cicló Idai podria convertir-se en un dels pitjors desastres climàtics de la història a l’hemisferi sud, segons les Nacions Unides. Aquesta tempesta ha causat estralls a Zimbabwe, Malawi i Moçambic, tres països del sud-est d’Àfrica.

L’any 2000, Moçambic ja va experimentar un dels pitjors desastres naturals de la seva història: després de cinc setmanes de pluges intenses es va formar un potent cicló que, combinat amb les inundacions, va causar unes 700 víctimes mortals.

Els desastres climàtics estan provocats per fenòmens atmosfèrics extrems, com els tifons, ciclons, huracans i un altre tipus de tempestes. A continuació repassem alguns dels huracans, tifons i ciclons més devastadors de l’últim segle.

 

Cicló Bhola (1970)

El cicló Bhola és considerat, encara avui, el pitjor cicló tropical de la història. (Wikipedia)

El Bhola continua sent considerat el cicló més mortífer mai registrat, segons dades de l’Organització Meteorològica Mundial.

El seu pas per l’antic Pakistan Oriental (actualment Bangladesh) el novembre de 1970 va provocar la mort d’almenys 300.000 persones. El cicló també va tenir conseqüències polítiques.

El govern va reaccionar tard a la crisi i aquest fet, sumat al malestar general que existia des de feia temps, va desencadenar una guerra civil. La regió va acabar independitzant-se i es va convertir en la República Popular de Bangladesh.

 

Cicló Gorky (1991)

El cicló Gorky el 29 d’abril de 1991 vist des de l’espai. (NOAA)

Des del 1877, s’han registrat més de 150 tifons a la zona de Bangladesh. El cicló Gorky va arrasar les costes del país el 1991. Encara que no va ser tan mortífer com el Bhola, el seu pas va provocar la mort d’unes 140.000 persones.

Des de llavors, el govern de Bangladesh i organitzacions com ACNUR han treballat per intentar reduir el nombre de víctimes d’aquests desastres.

Les autoritats i els serveis meteorològics alerten la població si hi ha perill de ciclons a través de ràdios comunitàries i missatges al mòbil.

 

Cicló Nargis (2008)

El cicló Nargis es va originar al nord del golf de Bengala, una zona propensa a l’aparició de ciclons. (Wikipedia)

El 2008, el cicló Nargis va posar fi a la vida de 140.000 persones a la zona de Birmània. Es calcula que els danys materials causats per la tempesta i les inundacions van arribar als 7.000 milions d’euros.

El cicló va arrasar àmplies zones del sud del país, deixant ciutats inundades i collites senceres destruïdes.

Els efectes de la tempesta es van agreujar perquè, en un primer moment, el règim militar que governava llavors va decidir impedir l’entrada d’ajuda humanitària per evitar la influència estrangera.

 

Huracà Katrina (2005)

El 2005, l’huracà Katrina va arrasar la ciutat de Nova Orleans, al sud dels Estats Units. El 80% de la ciutat va quedar sota l’aigua i gairebé 2.000 persones van morir després del pas de l’huracà.

El Katrina és l’huracà que ha generat més danys econòmics als Estats Units i un dels pitjors desastres naturals que ha experimentat el país. Avui dia, les seqüeles encara són visibles a la zona.

 

Tifó de Shantou (1922)

La ciutat xinesa de Shantou en l’actualitat. (Thomas Timlen / Flickr)

El 1922, un fort tifó va provocar entre 50.000 i 100.000 víctimes mortals a Shantou, una ciutat costanera del sud de la Xina. El nombre de víctimes el converteixen en un dels tifons més letals de la història.

L’activitat econòmica de la zona gira entorn del comerç marítim, malgrat que el port de Shantou sempre s’ha vist amenaçat per les tempestes i els ciclons.

El tifó de 1922 va destruir bona part de la flota pesquera, així com el 75% dels edificis de la ciutat. Malgrat això, Shantou s’ha recuperat i el seu port és un dels més importants de la regió.

 

Tifó Nina (1975)

Al seu pas per la província xinesa de Henan el 1975, el tifó Nina va destruir diversos dics i preses fluvials, com la presa de l’embassament de Banqiao.

Les inundacions van provocar greus danys humans i materials; a més, la falta d’aigua potable i sanejament va propiciar l’aparició de malalties que es van estendre després del desastre i van provocar més de 100.000 morts.

La falta d’un pla d’evacuació i una resposta lenta a la crisi per part de les autoritats van agreujar-ne les conseqüències.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here