Els imperis perduts de Sud-amèrica

Tenochtitlan, l'antiga capital de l'imperi asteca, va desaparèixer a principis del segle XVI després de l'arribada dels conqueridors espanyols. (INAH)

Segles abans de l’arribada de Colom, desenes de pobles i cultures indígenes habitaven al continent sud-americà

En el primer viatge a Amèrica, Cristòfor Colom va visitar diferents illes del Carib que ja estaven habitades: Guanahaní, Cuba, Haití… Dels autòctons, Colom en va dir “indis” perquè es pensava que havia arribat a l’Índia, no sabia que havia trobat un nou continent.

Els indígenes d’aquestes illes vestien diferent, construïen eines amb altres materials, conreaven aliments que no existien a Europa i tenien la seva pròpia cultura, llengua i religió.

Tot i així, Colom i els altres exploradors europeus que van arribar a Amèrica durant els segles següents no van dubtar a imposar la seva llengua, la seva religió i la seva forma de veure el món.

Les grans civilitzacions precolombines

Desenes de cultures van desaparèixer amb l’arribada dels colonitzadors (paraula que té el seu origen en el nom de Colom en castellà, Colón): els indis caribs, aragües o taïnos a les illes del Carib; els tupís i guaranís al Brasil i l’Argentina; els tenotxques a Mèxic…

Entre tots aquests pobles destaquen l’imperi asteca a Mèxic, l’imperi inca al Perú i la civilització maia a l’Amèrica Central.

Aquestes tres civilitzacions havien construït grans ciutats, amb temples i palaus, i havien desenvolupat grans coneixements en matemàtiques i astronomia. També tenien la seva pròpia llengua i els seus costums, i un sistema de creences basat en la naturalesa.

Mapa de les tres grans civilitzacions precolombines, anteriors a l’arribada de Colom a Amèrica. (Arxiu)

No obstant això, la grandesa d’aquests imperis es va esfondrar davant els colonitzadors espanyols i portuguesos, que van arribar amb cavalls, carros, armadures i armes de foc.

Els conqueridors van sotmetre els indígenes de forma brutal, amb violència. Els van obligar a convertir-se al cristianisme, els van arrabassar les terres i els recursos naturals, i fins i tot van comerciar amb ells com a esclaus.

El 1519, Hernán Cortés va partir de Cuba amb una expedició de 500 homes cap a la costa de Mèxic. Havia sentit la llegenda del rei Moctezuma, els seus palaus i riqueses, i volia derrotar l’imperi asteca per posar-lo sota el domini de la corona espanyola.

Uns anys més tard, el 1530, Francisco Pizarro va posar en marxa una altra expedició per conquerir els dominis de l’imperi inca al Perú. El rei Atahualpa i els seus descendents van intentar enfrontar-se a l’exèrcit espanyol, però van acabar perdent.

Una de les primeres veus que va qüestionar el tracte injust als indígenes va ser fra Bartolomé de las Casas, un monjo dominicà que va viatjar diverses vegades a Amèrica i va viure en diferents colònies espanyoles a principis del s. xvi.

Arran de la seva experiència va escriure la Brevisíma relación de la destrucción de las Indias, on denunciava els abusos i maltractaments dels conqueridors espanyols a la població autòctona.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here