Les polèmiques d’Hergé

El còmic ‘Tintín al Congo’ (1931) és un dels còmics d’Hergé que més polèmica ha suscitat. (©Hergé/Moulinsart)

Algunes historietes d’en Tintín han estat criticades per transmetre idees racistes o partidàries del colonialisme

Hergé va crear Les Aventures de Tintín per al públic infantil, però amb el pas del temps algunes de les seves històries han estat criticades per les idees i els estereotips que transmetien.

Les primeres vinyetes de Tintín van aparèixer el 1929 dins Le Petit Vingtième, el suplement infantil de Le Vingtième Siècle, un diari belga conservador i molt religiós. El director, Norbert Wallez, era un capellà i periodista que va demanar a Hergé que creés un personatge per difondre els valors catòlics entre la canalla.

A ‘Tintín al país dels soviets’, el jove reporter viatja a Moscou per escriure un article sobre el nou govern comunista. Influenciat per la línia editorial del diari, Hergé va omplir el primer còmic de Tintín amb missatges anticomunistes.

Amb el temps, Hergé va reconèixer que es va deixar portar pels seus propis prejudicis en aquell primer còmic. El dibuixant procedia d’una família acomodada i no es va qüestionar mai el que li explicaven els seus caps al diari.

 

Colonialisme belga al Congo

Hergé també va ser criticat per la seva visió colonialista i racista en històries com ‘Tintín al Congo’, història publicada per primera vegada en blanc i negre el 1931.

En aquest cas, Wallez li va demanar que situés la història al Congo, que era una colònia belga des de 1908. L’objectiu era mostrar una visió positiva de l’ocupació belga i l’evangelització duta a terme per l’Església a l’Àfrica.

El final de la Segona Guerra Mundial (1940-1945) va suposar també la fi de l’era colonialista. Llavors van aparèixer les primeres crítiques contra el còmic per la descripció racista que feia dels africans.

El 1946, Hergé va fer una nova versió de la història a color, eliminant-ne les vinyetes i els textos més polèmics. No obstant això, la controvèrsia s’ha mantingut fins als nostres dies.

El 2007, la Comissió per la Igualtat Racial del Regne Unit va demanar que el llibre es retirés de les llibreries, encara que finalment s’hi va mantenir amb la condició que l’editorial inclogués un missatge d’advertiment sobre el seu contingut. El 2011, l’obra Tintín al Congo va ser portada a judici per racisme a Bèlgica.

 

Comoditat o desconeixement?

Hergé va haver de fer front a les acusacions fins a la seva mort el 1983. Segons ell, quan va dibuixar les primeres històries de Tintín, durant les dècades de 1930 i 1940, no existia una consciència social sobre els estereotips racials i culturals.

En aquest sentit, els comentaris racistes i la representació poc cuidada d’alguns personatges són un reflex del desconeixement que hi havia en aquella època, quan encara no s’havien inventat internet ni les xarxes socials.

En canvi, Hergé va utilitzar algunes de les seves històries per fer-se ressò de conflictes i injustícies com el tràfic d’esclaus (Stoc de coc), el comerç d’armes i les guerrilles (L’orella escapçada, Tintín i els “Pícaros”) o les conspiracions entre governs (El ceptre d’Ottokar).

Per defensar la seva obra, els fans de Tintín fan referència a obres com ‘El lotus blau’ (1936). Hergé va escriure aquest còmic amb l’ajuda de Zhang Chongren, un estudiant xinès que va ajudar-lo a documentar-se per no representar els típics estereotips de la cultura xinesa.

El còmic va ser considerat un dels 100 millors llibres del segle xx pel diari francès Le Monde.

Convertit en personatge, Zhang torna a aparèixer a Tintín al Tibet, la història de dos amics de diferents cultures i el poder de l’amistat per moure muntanyes (o per superar qualsevol obstacle, per alt que sigui).

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here