L’esport (també) és cosa de noies

Ni per a nens, ni per a nenes.. L'important és gaudir! (iStock)

L’esport és una de les millors activitats per deixar de banda els estereotips i impulsar la igualtat de gènere

Quantes vegades hem escoltat que hi ha “esports de nois” i “esports de noies”? El futbol i el rugbi, per exemple, s’associen als jugadors masculins, mentre que les noies sembla que encaixen millor en gimnàstica rítmica o patinatge artístic.

Entre aquests dos gèneres, el femení sempre surt pitjor parat al món de l’esport. On estan les dones esportistes?

L’esport i el gènere

La situació de les dones i els seus drets han millorat molt, però no és suficient. En l’àmbit esportiu, la figura femenina encara es relaciona amb activitats que requereixen sensibilitat, lleugeresa, poca força…

Susanna Soler, professora d’INEFC Barcelona i coordinadora de GISEAFE, ens explica que les dades indiquen cert retrocés en els estereotips de gènere.

“Desgraciadament, avui dia existeix un miratge d’igualtat que fa que no ens rebel·lem davant els estereotips que segueix havent-hi”, assegura.

Jugar a rugbi i ser femenina 

A l’hora d’escollir un esport, hem de provar tants com puguem i, a partir d’aquí, triar el que més ens agradi sense pensar en el què diran.

Així ho va fer l’Ester Piñol, jugadora de rugbi del Club Inefc Lleida. Gràcies al seu germà, va decidir provar aquesta disciplina i allí va descobrir la seva passió.

“La gent que no coneix el rugbi moltes vegades diu que és per a nois. Els fas una mica de por i et veuen poc femenina”, explica. Ella ho té clar: no és menys femenina per jugar a rugbi.

Ester Piñol jugant a un partit contra nois. (Ester Piñol)

La professora de Didàctica d’INEFC Lleida i exjugadora de rugbi Eloisa Lorente també sorprenia als seus amics i coneguts quan explicava que jugava a rugbi.

“En el meu cas encara era més accentuat, perquè el meu aspecte no coincidia amb l’estereotip d’una jugadora de rugbi: jo sóc petita i menuda. Semblava incompatible ser femenina i practicar un esport ‘rude’ i de contacte com el rugbi, més ‘adequat’ per un home”, considera.

Lorente va arribar molt lluny en aquesta disciplina: el 1991 va jugar amb la Selecció Espanyola a la primera copa del món de rugbi femení que es va celebrar a Gal·les, sent subcapitana de l’equip.

L’Eloisa Lorente va descobrir la seva passió pel rugbi quan era estudiant d’INEFC Lleida. (Eloisa Lorente)

Feina de tots  

Encara que aquests casos siguin de dones, els estereotips i prejudicis al món de l’esport també afecten directament als homes. Alguns no s’atreveixen a gaudir de certes disciplines per por de semblar femenins.

“Sempre he defensat que les dones podem i hem de fer el que realment ens apassioni, sense deixar-nos influenciar pel què diran ni què pensaran de nosaltres. El mateix diria pel cas d’homes que desitgen practicar esports considerats més ‘femenins’ però no s’atreveixen pel mateix motiu”, afirma Eloisa Lorente.

Tal com diu Susanna Soler: “Hem de treballar perquè tant els equips femenins com masculins tinguin el mateix valor”. La igualtat en l’esport ens beneficia a tots.

Les noies del Club INEFC Lleida de rugby són un exemple de que aquest esport és per a tothom. (Ester Piñol)

Informa’t Junior Report.

COMPARTIR
Article anteriorEsport pel desenvolupament
Article següentNens i nenes MOLT capaços

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here