La llibertat de premsa al món

L'últim informe global sobre la llibertat de premsa indica que els mitjans cada vegada depenen més del poder. (UNESCO)

El domini dels mitjans digitals i les ideologies cada vegada més radicals condicionen la llibertat d’expressió

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) elabora cada any un informe sobre les tendències mundials en la llibertat d’expressió.

Aquest estudi analitza la llibertat de la premsa a l’hora de publicar notícies a cada país, però també quins són els mitjans més consultats i els canals més utilitzats, i com influeixen internet i les xarxes socials en la manera d’informar i d’informar-se.

Algunes de les conclusions de l’Informe Mundial 2017/2018 són que la confiança en els mitjans de comunicació ha disminuït en algunes regions, en part perquè les persones han trobat fonts d’informació alternatives, com els mitjans digitals.

En canvi, han augmentat les crítiques contra els mitjans de comunicació per part d’alguns líders polítics. Els governants ataquen els periodistes per desacreditar-los quan publiquen informacions crítiques sobre ells. Un dels exemples més evidents és el president dels Estats Units, Donald Trump, i la seva guerra particular contra els mitjans.

D’altra banda, la concessió de llicències de radiodifusió (el permís que els governs atorguen a les empreses perquè obrin nous canals de ràdio i televisió) encara respon a interessos polítics i comercials. Les llicències solen donar-se a empreses afins al poder, perquè no critiquin les actuacions del govern.

L’aparició dels mitjans digitals ha restat molta audiència als mitjans de comunicació tradicionals, que han vist com els seus ingressos es reduïen. Com a conseqüència, aquests mitjans tenen una dependència cada vegada més gran de les subvencions públiques o privades.

En aquest sentit, la falta d’independència dels mitjans de comunicació segueix sent un dels principals problemes per a la llibertat d’expressió.

Informar en l’era digital

Per complir amb la missió d’informar, els periodistes han de ser independents i no estar condicionats per governs ni empreses. Això s’aconsegueix amb recursos: temps per investigar i escriure les notícies, diners per finançar el projecte.

A principis de segle, però, l’aparició d’internet va transformar la manera d’informar i va provocar una crisi en el periodisme.

De sobte la informació era gratuïta. No feia falta comprar un diari o subscriure’s a una revista perquè tot es podia llegir per internet i, a més a més, s’hi podia accedir de forma gratuïta. Els mitjans de sempre havien de competir amb els nous mitjans digitals.

Els mitjans digitals han plantejat nous desafiaments a l’hora d’informar

Les fonts d’informació han canviat: ara qualsevol persona pot publicar i donar la seva opinió per internet, encara que sigui imprecisa o fins i tot inventada. A més, la xarxa és global, per la qual cosa qualsevol notícia pot arribar a qualsevol part del món en un segon.

Internet ha permès que sorgeixin milers de nous mitjans de comunicació, cosa que hauria d’assegurar la pluralitat d’opinions. Tot i així, hi ha alguns països com la Xina o Corea del Nord que apliquen filtres de censura i bloquegen l’accés a la informació.

L’era digital també implica nous perills, com l’ús de dades personals dels internautes sense el seu consentiment i la reducció de la privacitat.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here