Lluita de poder a Veneçuela

El president de l'Assemblea Nacional de Veneçuela s'ha autoproclamat president per destituir del càrrec Nicolás Maduro. (Reuters)

Juan Guaidó, el líder de l’oposició veneçolana, desafia Nicolás Maduro i s’autoproclama president del país

El president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela i líder de l’oposició política, Juan Guaidó, s’ha autoproclamat president amb l’objectiu de destituir l’actual president veneçolà, Nicolás Maduro.

Guaidó acusa Maduro i el Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV) d’abús de poder i corrupció. A més a més, considera que les eleccions presidencials del maig del 2018 –que va guanyar Maduro– no són representatives perquè va participar-hi menys de la meitat de l’electorat (un 46%) i s’hi van cometre diverses irregularitats.

Seguint aquesta teoria, el següent òrgan de govern que estaria legitimat per governar seria l’Assemblea Nacional –el parlament de Veneçuela– on la majoria de diputats pertanyen a l’oposició.

Així doncs, com a president de l’Assemblea, Guaidó s’ha autoproclamat “president interí” per deposar Maduro, crear un govern de transició i convocar noves eleccions.

Després de l’anunci de Guaidó, s’han convocat nombroses manifestacions de partidaris i detractors que han acabat amb centenars de detinguts i una vintena de morts.

Ara mateix, a Veneçuela hi ha dos presidents. Tots dos intenten aconseguir el suport de l’Exèrcit, que podria ser el factor definitiu per decantar la balança a favor d’uns o altres.

 

Crisi a Veneçuela

Un altre dels motius pels quals Guaidó ha decidit autoproclamar-se president és la difícil situació en la qual es troba la població de Veneçuela des de fa uns quants anys.

Malgrat ser un país molt ric en petroli, la crisi econòmica del 2008 i les sancions internacionals han afectat l’economia i les condicions de vida dels veneçolans.

Com a conseqüència, els preus han pujat, els veneçolans han perdut poder adquisitiu i la pobresa s’ha estès per tot el país.

Les sancions són la resposta de les institucions internacionals a les mesures autoritàries de Maduro, que ha canviat les lleis per mantenir-se en el poder.

Però tot i així, lluny de forçar un canvi en les polítiques, les restriccions d’aliments i materials només han afectat la població. No és tan sols una qüestió de diners: moltes botigues i supermercats no tenen productes per vendre.

D’altra banda, els partits de l’oposició com Voluntat Popular (el partit de Guaidó) asseguren que el govern de Maduro és corrupte i s’ha enriquit a costa del poble. Es calcula que més de 3 milions de persones han hagut d’emigrar.

 

Una qüestió global

Governs i líders polítics de tot el món han donat la seva opinió sobre el que està passant a Veneçuela.

La majoria de països occidentals han donat suport a Guaidó amb l’argument de defensar la democràcia davant els abusos de poder de Maduro.

Els Estats Units, el Canadà i la majoria de governs a Sud-amèrica (Colòmbia, el Perú, Xile, l’Argentina, el Brasil) el reconeixen com el nou president, mentre que la Unió Europea dona suport al seu moviment i demana eleccions, però no el reconeix com a nou president.

 

Però hi ha altres governs que consideren l’aixecament de Guaidó com un cop d’estat sense justificació. A Llatinoamèrica, Maduro compta amb el suport de Bolívia, Nicaragua, l’Uruguai i Mèxic. Altres països que també han denunciat l’aixecament són Rússia, la Xina i Turquia.

Segons el dret internacional, els països no han d’intervenir ni posicionar-se en la política interior d’altres països.

Un altre dels motius pels quals no estaria justificat intervenir a Veneçuela és que existeixen altres llocs al món on governen sistemes autoritaris i, tot i així, la comunitat internacional no s’hi pronuncia.

A què es deu aquesta diferència de criteri? Les veus més crítiques assenyalen que a Veneçuela hi ha molts interessos econòmics en joc, com controlar la producció de petroli.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here