La lluita de les dones esportistes

Malgrat les dificultats, Kathrine Switzer va aconseguir córrer i acabar la Marató de Boston. Va ser la primera dona en fer-ho. (Wikipedia)

La dona s’ha obert pas al món de l’esport però encara segueix havent-hi diferències importants 

Per Mariona Coiduras

Al 1967 les dones no podien participar a la Marató de Boston. No obstant això, Kathrine Switzer es va negar a acceptar-ho i va decidir apuntar-se utilitzant només les seves inicials, per no despertar sospites. Llavors encara no ho sabia, però estava canviant la història d’aquesta competició.

Quan es va presentar el dia de la cursa, Kathrine va provocar un gran enrenou. A l’organització no li va agradar gens i un dels comissaris no va dubtar en apropar-se i intentar apartar-la de la carrera, quelcom que no va aconseguir gràcies a l’entrenador i la parella de Switzer, que corria al costat d’ella.

Kathrine va aconseguir creuar la meta i va passar a la història com la primera dona que va córrer a la Marató de Boston. Cinc anys més tard, l’organització va decidir canviar les normes per permetre la participació de dones a l’esdeveniment.

Dades que parlen per elles mateixes

Això passava fa 51 anys i des de llavors les coses han canviat, però avui encara queda un llarg carmí per recórrer perquè la dona rebi un tracte equitatiu en l’esport.

I és que les dades parlen per elles mateixes. Fa poc, la revista Forbes va publicar una llista dels 100 esportistes millor pagats de l’any 2017: només hi apareixia una dona, la tennista nord-americana Serena Williams, al lloc 51.

Les dades de l’anuari d’esport del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport d’Espanya són igual d’impactants. Al 2016, hi havia gairebé el doble d’homes que dones esportistes d’alt nivell.

Al 2016 hi havia gairebé el doble d’homes esportistes d’alt nivell (64,6%), davant de la meitat de dones (35,4%). (Ministeri d’Educació, Cultura i Esport)

A més, només un 8% de notícies estan dedicades a l’esport femení. La resta d’atenció se l’emporten els homes.

Una situació de desigualtat

La situació actual no ajuda al fet que les dones vulguin dedicar-se a l’esport. Quan una esportista aconsegueix ser atleta professional, es troba amb un “sostre de vidre” que l’impedeix desenvolupar la seva carrera.

No obstant això, moltes persones lluiten dia rere dia per acabar amb aquesta situació. Conxita Durán, Cap d’estudis d’INEFC Lleida, explica que la diferència d’alumnes nois i alumnes noies al centre és preocupant, arribant a percentatges del 80% de nois estudiants davant d’un 20% noies.

Per això han decidit passar a l’acció i promoure la igualtat als estudis relacionats amb l’esport. D’una banda han creat una Comissió d’Igualtat i Gènere que estudia els motius que allunyen a les noies d’aquest tipus de carreres.

D’altra banda, promocionen els graus esportius entre les estudiants de batxillerat sota el lema “Jo també puc fer-ho”. Els hi ensenyen les carreres on elles tenen menys presència i les animen a cursar estudis que erròniament es consideren d’homes.

A més, durant la setmana del 8 de març han dedicat diverses activitats al centre per reivindicar els drets de les dones esportistes.

Acabar amb l’abisme

Durán té clar que cal actuar. “Hem d’empoderar les dones i demanar als governs que apliquin polítiques d’igualtat. El que passa amb l’esport no un fet aïllat”, assegura.

Esportistes com Kathrine Switzer han demostrat que les dones també podem esforçar-nos al màxim i donar-ho tot per creuar la meta i batre els nostres propis rècords. I no podem deixar que ens facin creure el contrari.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here