L’ombra dels Estats Units

El govern dels Estats Units va ajudar un grup de militars colpistes a derrocar el president Salvador Allende (al centre) el 1973. (UPI/BETTMANN)

Washington ha intervingut en el govern de diversos països llatinoamericans per col·locar-hi dirigents aliats

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha estat un dels primers polítics a donar suport a Juan Guaidó, el president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela que s’ha autoproclamat president.

A Trump li interessa tenir un aliat com Guaidó en el govern veneçolà perquè així tindrà més influència sobre les polítiques de Veneçuela, el país amb més reserves de petroli del món.

No és pas la primera vegada que el govern nord-americà es posiciona a favor d’un “govern alternatiu” en un país de Llatinoamèrica.

En el passat, Washington ja ha donat suport (i fins i tot finançat i promogut) a diversos cops d’estat a diferents països per fer caure governs que no afavorien els seus interessos.

Governs molestos per a Washington

En plena Guerra Freda, els Estats Units volien evitar qualsevol influència comunista de l’URSS al continent americà.

Amb aquest objectiu, el govern nord-americà va intervenir a diversos estats llatinoamericans donant suport a moviments colpistes per canviar el rumb polític d’alguns països.

El 1954, l’Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units (CIA) va engegar una operació secreta per enderrocar el president de Guatemala, Jacobo Arbenz Guzmán, que havia estat elegit democràticament en unes eleccions.

Arran del cop d’estat, Guatemala va encadenar una sèrie de governs militars que van reprimir els drets i les llibertats de la població. El nou règim militar va perseguir polítics, intel·lectuals i activistes d’esquerres.

 

El govern dels Estats Units també va donar suport al cop d’estat militar al Brasil del 1964. El president brasiler, João Goulart, havia iniciat una sèrie de mesures contra la propietat privada que els més conservadors van acusar de “comunistes”.

Els colpistes van comptar amb l’ajuda dels Estats Units per ocupar les principals ciutats brasileres. La dictadura va durar fins el 1985.

Una de les intervencions més polèmiques per part dels Estats Units va ser el cop d’estat a Xile. El 1973, la CIA va oferir suport i recursos al general Augusto Pinochet per mobilitzar l’exèrcit i enderrocar el president Salvador Allende, que es va suïcidar després del cop.

Entre 1973 i 1990, la dictadura militar va prohibir els partits polítics, va limitar la llibertat d’expressió i va exercir una dura repressió contra l’oposició. Es calcula que va haver-hi més de 30.000 víctimes entre persones torturades, executades i desaparegudes.

El 2002, el govern nord-americà ja va donar suport a un cop d’estat militar contra Hugo Chávez, el president de Veneçuela. Aquell intent va fracassar i Chávez va continuar governant fins a la seva mort el 2013, quan va succeir-lo Nicolás Maduro.

La diferència és que, en aquesta ocasió, diversos governs de Sud-amèrica han girat cap a la dreta i també s’han posicionat a favor de Guaidó i en contra del govern socialista de Maduro: Michelle Bachelet a Xile, Mauricio Macri a l’Argentina, Jair Bolsonaro al Brasil…

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here