Nelson Mandela, símbol de la igualtat

Nelson Mandela s'ha convertit en un símbol de la lluita per la igualtat racial i els drets humans a tot el món. (RPE / ©GTRESONLINE)

L’activista sud-africà va dedicar la seva vida a combatre l’‘apartheid’ i es va convertir en el primer president negre de Sud-àfrica

Nelson Mandela va ser un polític, activista i advocat sud-africà que va dedicar la vida a lluitar contra l’apartheid per aconseguir la igualtat al seu país.

L’apartheid era un conjunt de lleis que van discriminar els negres i indis de Sud-àfrica i van atorgar privilegis a la minoria de població blanca durant més de 50 anys.

Mandela, també conegut com a Madiba en referència a la seva tribu, va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1993 pel seu compromís amb els drets humans.

Un any més tard, el 1994, es convertiria en el primer president negre de Sud-àfrica i marcaria la fi de l’apartheid. Van ser les primeres eleccions democràtiques en què va poder participar tota la població sud-africana, blancs i negres.

El líder sud-africà va morir el 2013. El seu multitudinari funeral a Johannesburg (Sud-àfrica) va acollir més de 100 líders d’estat i va ser seguit per una setmana de celebracions en el seu homenatge.

 

Els orígens de Madiba

Mandela va néixer el 18 de juliol del 1918 dins del clan Madiba. El seu pare li va posar Rolihlala, que en llengua xhosa significa “estirar la branca d’un arbre”.

Va ser la seva mestra qui li posaria el sobrenom de ‘Nelson’. En aquella època hi havia el costum de donar noms “cristians” als nens africans.

La seva família formava part de l’aristocràcia de l’ètnia xhosa i estava emparentat amb la família reial tribal. El seu origen li va permetre accedir a una universitat per a no-blancs, cosa impensable per a la gran majoria dels sud-africans.

Seguint la tradició, la seva família li va preparar un matrimoni concertat. Per evitar-lo, Mandela va deixar els estudis (que recuperaria més tard) i se’n va anar a Johannesburg, on va començar a treballar d’aprenent en un bufet d’advocats.

Un grup de sud-africans negres ocupa un vagó de tren reservat per a blancs com a forma de protesta contra l’apartheid el 1952. (AFP)

A Johannesburg va conèixer membres del Congrés Nacional Africà (CNA), un partit que reivindicava els drets dels negres, i diversos activistes comunistes que van influir en les seves idees polítiques.

A mitjan segle xx, la població negra va començar a protestar i reclamar igualtat de drets. Com a resposta, el 1948 el govern sud-africà va impulsar l’apartheid com a sistema polític, la qual cosa va suposar legalitzar el racisme contra la majoria de la població no-blanca.

Mandela, que havia començat a militar en el CNA a principis dels anys 40 i havia guanyat pes en l’organització, va ajudar a organitzar la resistència pacífica inspirat per Mahatma Gandhi.

 

De delinqüent a Nobel de la Pau

Les lleis que discriminaven la població negra i la brutalitat i la violència de la policia contra les manifestacions pels drets dels negres van provocar que Mandela comencés a donar suport a la resistència armada.

Va ser un dels fundadors de La Llança de la Nació, un grup armat que va dur a terme atemptats contra militars i polítics favorables a l’apartheid.

Un jutge el va declarar culpable d’alta traïció i el va condemnar a cadena perpètua. Mandela va passar 27 anys a la presó entre 1962 i 1990. Al final, les negociacions entre el CNA i el govern i la pressió internacional contra l’apartheid van facilitar-ne l’alliberament el 1990.

L’alliberament de Mandela va marcar l’inici d’una nova política a Sud-àfrica. Es van legalitzar tots els partits, inclosos els que defensaven la igualtat racial.

Mandela va arrasar en les eleccions del 1994 i es va convertir en el primer president sud-africà negre. Va dirigir el país durant una única legislatura, fins al 1999.

Nelson Mandela durant la presa de possessió com a president de Sud-àfrica, el 10 de maig del 1994. (Walter Dhladhla / AFP)

Mandela no va renegar mai d’haver utilitzat la violència, però el seu discurs va canviar per tal de promoure l’entesa entre races en comptes de la confrontació.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here