Notícies falses que van enganyar els mitjans

Les notícies periodístiques es basen en fets, a diferència de les notícies falses. (Getty Images)

Cada vegada és més difícil distingir el que és veritat del que és fals a internet

El periodisme té un compromís amb els fets i la veritat, però sempre hi ha hagut casos en què una informació falsa s’ha difós com a autèntica. Fins i tot hi ha hagut periodistes que s’han aprofitat de la seva posició per publicar mentides.

Internet ofereix la possibilitat de l’anonimat i permet que la informació es distribueixi de forma massiva. Això fa que hi hagi moltes persones que puguin publicar informació falsa sense control.

A continuació us mostrem alguns exemples de notícies falses que van aconseguir enganyar molta gent:

 

2010: Notícies falses als mitjans tradicionals

Tomaso De Benedetti era un periodista italià que aconseguia les millors entrevistes amb els personatges més rellevants per al seu diari local.

De Benedetti va arribar a entrevistar l’escriptor Mario Vargas Llosa o l’exlíder soviètic Mikhaïl Gorbatxov, però aviat es va descobrir que en realitat s’inventava les entrevistes.

El van descobrir quan una altra redactora del seu diari va entrevistar l’escriptor nord-americà Philip Roth. La periodista li va preguntar per unes declaracions d’una entrevista amb De Benedetti, paraules que l’escriptor va assegurar no haver dit mai.

 

2012: Del paper a internet

El més perillós d’internet és que algú com De Benedetti pot publicar informació sense cap mena de control, malgrat haver estat descobert com un farsant. Una de les seves pràctiques preferides consistia a anunciar la mort de personatges famosos a Twitter.

Una vegada, De Benedetti va anunciar a través de diferents comptes falsos la mort del líder cubà Fidel Castro. Per donar encara més credibilitat a les seves notícies inventades, creava comptes falsos de polítics famosos i els utilitzava per retuitejar la informació que publicava. Molts mitjans de comunicació van anunciar la mort de Castro per error.

 

2013: Que una notícia es comparteixi moltes vegades no la fa certa

Les notícies falses són un negoci. Per això cada vegada més notícies falses utilitzen titulars cridaners: així es comparteixen més vegades a les xarxes socials i generen més ingressos per als seus creadors.

La part negativa és que, com més es comparteix una notícia, més possibilitats hi ha que els mitjans de comunicació la considerin certa. A continuació, un parell d’exemples de notícies falses que van circular per internet:

Un llop es passeja pels vestidors dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sotxi

En realitat no hi havia cap llop als vestuaris de Sotxi. Va ser una broma de l’esportista Kate Hansen i el presentador Jimmy Kimmel, però alguns mitjans de comunicació com la CNN van caure a la trampa i van publicar el vídeo com si fos autèntic.

 

-Un banquer deixa només un 1% de propina en un restaurant

Aquesta informació es va publicar quan el moviment Occupy Wall Street protestava davant dels bancs i la borsa contra els poders financers d’Estats Units. La notícia deixava malament els banquers de Wall Street i per això es va compartir tantes vegades, però en realitat era falsa. Malgrat això, el diari digital Huffington Post la va publicar.

 

2015: Les fotos també poden ser falses

La informació falsa a internet no circula només en forma de text: hi ha força casos de fotografies que han enganyat els periodistes i els lectors.

Avui dia és bastant fàcil retocar una fotografia i modificar-la sense que es noti la diferència amb l’original. Algunes persones utilitzen aquesta tècnica per difondre fotos falses o enviar-les als mitjans de comunicació.

La següent foto es va publicar en un article sobre la crisi a Veneçuela, un país que té problemes per fer arribar els productes bàsics als supermercats. Sembla real, oi?

Fotografia falsa d’un supermercat veneçolà. (Gizmodo)

En realitat la foto autèntica és la que es mostra a continuació:

Fotografia autèntica d’un supermercat a Texas. (Gizmodo)

La foto no es va fer a Veneçuela sinó a Texas. Hi havia pocs productes a les lleixes perquè la regió estava a punt de patir l’impacte d’un huracà i la gent va arrasar el supermercat amb previsió que no podrien comprar durant uns quants dies.

 

2016: Les ‘fake news’ entren en política

L’expressió anglesa fake news [notícies falses] es va fer molt popular el 2016. Aquest terme es va utilitzar molt durant les eleccions americanes, un procés electoral seguit per milions de persones a tot el món.

Les persones que redactaven fake news van adonar-se que podien guanyar molts diners si escrivien sobre les eleccions, perquè era un tema molt buscat i compartit a la xarxa. I com més xocants eren les històries… més es compartien!

Aquests són alguns dels titulars que més es van compartir a les xarxes socials i que alguns mitjans van tractar com si fossin certs: El Papa Francesc sorprèn el món i dóna suport a Donald Trump o El líder de l’Estat Islàmic fa una crida als musulmans americans a votar Hillary Clinton.

Notícia falsa que assegura que el Papa Francesc va donar suport a Trump. No és veritat. (independent.co.uk)

 

Informa’t de tot a Junior Report Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here