Objectiu: la Lluna

Hergé va escriure ‘Objectiu: la Lluna’ el 1950, gairebé dues dècades abans que l'home trepitgés la Lluna. (Xavier Cervera)

En plena carrera espacial, el personatge de Tintín es va avançar a tots i va ser el primer de trepitjar la Lluna

El 2019 es compleixen 90 anys de la primera aparició de Tintín, però també se celebra una de les gestes més importants de la història de la humanitat: el 50 aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna el 1969.

Després de la Segona Guerra Mundial (1940-1945), el món va quedar dividit en dos blocs: el dels països occidentals, liderat pels Estats Units, i el dels països comunistes, liderat per l’antiga Unió Soviètica (actual Rússia).

Durant anys, els Estats Units i la Unió Soviètica van competir per imposar la seva visió del món. Competien en camps com la investigació científica, el desenvolupament d’armament o la tecnologia espacial per arribar a l’espai.

El rus Iuri Gagarin va ser el primer astronauta que va viatjar a l’espai exterior el 1961, però la missió Apollo 11 de la NASA (l’Agència Espacial dels Estats Units) va ser la primera que va arribar a la Lluna vuit anys més tard.

El 20 de juliol del 1969, el nord-americà Neil Armstrong va pronunciar la seva famosa frase mentre deixava la seva petjada damunt el terra lunar: “Un petit pas per a l’home, un gran salt per a la humanitat”.

No obstant això, una altra figura es va avançar i va arribar en coet a la Lluna gairebé dues dècades abans… si més no en la ficció.

El 30 de març del 1950 es va publicar el primer lliurament d’‘Objectiu: la Lluna’, el còmic en què en Tintín arriba a la Lluna acompanyat pel Milú, el capità Haddock i el professor Tornassol.

Hergé no va escriure un relat de ciència-ficció, sinó que es va posar en contacte amb experts en astronàutica i va estudiar la tecnologia de l’època per escriure i dibuixar la història. Així va ser com es va avançar gairebé vint anys a l’arribada de l’home a la Lluna.

 

Un veritable coet espacial

L’X-FLR6, el mític coet vermell i blanc que apareix en el còmic, no té aquests colors només per resultar més cridaner sinó que el seu disseny compleix una funció tècnica.

Quan recopilava informació per al còmic, Hergé va descobrir que els enginyers de la NASA feien servir aquesta tècnica de pintar el coet amb dos colors perquè així era més fàcil comprovar si es produïen canvis o balancejos en el fusellatge durant el llançament.

La forma del coet s’inspira en els avenços tecnològics de l’època. L’X-FLR6 s’assembla molt al míssil V2 dissenyat per Wernher von Braun, un famós enginyer alemany. L’exèrcit alemany el va fer servir per atacar els enemics durant la Segona Guerra Mundial.

Hergé també va preparar una maqueta de la nau i va imaginar tots els components que havien de formar part dels vestits espacials: radiotransmissor, bombones d’oxigen, el casc amb una part de vidre per millorar la visibilitat…

Hergé es va documentar amb experts en astronàutica per tal de crear la nau i els vestits espacials. (Pedro Madueño / ©Hergé-Moulinsart)

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here