Un pont entre Llatinoamèrica i la península Ibèrica

Un mural amb una frase de l'escriptor uruguaià Eduardo Galeano recorda els Objectius de Desenvolupament Sostenible, tema central de la Cimera Iberoamericana 2018. (Santi Donaire / EFE)

La Cimera Iberoamericana reuneix els líders de 22 països units per un vincle històric

Llatinoamèrica i la península Ibèrica fa segles que estan unides per un vincle històric i cultural. Aquesta relació va començar a través del colonialisme, però des de fa més de 25 anys els països de parla hispana i portuguesa han formalitzat la seva unió a través de la Cimera Iberoamericana.

La Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern és una trobada política d’alt nivell que cada dos anys reuneix els presidents (i el rei d’Espanya, ja que es tracta d’una monarquia) i els caps de govern de 19 països llatinoamericans, Espanya, Portugal i Andorra.

Els 22 països de la Cimera debaten sobre temes socials com l’educació, la immigració, la integració i la cultura, però també tracten assumptes polítics com el desarmament, el terrorisme o la globalització. L’objectiu és aconseguir acords de col·laboració que beneficiï el conjunt dels estats.

La primera Cimera Iberoamericana es va celebrar el 1991 a Guadalajara (Mèxic) i, aquest any, la XXVI Cimera Iberoamericana tindrà lloc a Guatemala. En l’actualitat, aquesta trobada representa uns 525 milions de persones repartides en tres continents.

Una cimera, diferents organismes

Entre cimera i cimera es duen a terme múltiples reunions per donar seguiment als acords i planejar estratègies de futur. Entre aquestes trobades destaquen les reunions de ministres, que debaten sobre les polítiques a cada país i avancen els continguts de la Cimera.

A cada edició, el país amfitrió proposa un tema central per tractar-lo en les reunions de la Cimera. Aquest any, la trobada girarà entorn dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

La Secretaria Pro Témpore és l’òrgan encarregat de coordinar les activitats i l’agenda de la cimera, així com les reunions a nivell ministerial. Per la seva banda, la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB) és l’organisme oficial de la cimera, col·labora amb la Secretaria Pro Témpore i ofereix suport institucional, tècnic i administratiu.

Una cimera plena d’història

Com tot esdeveniment polític, la Cimera no ha pogut evitar la controvèrsia. De vegades, les tensions diplomàtiques han robat el protagonismes a la trobada.

L’assistència també ha anat decaient tant que en l’última cimera, celebrada a Cartagena de Indias (Colòmbia) el 2016, només hi van assistir 13 dels 22 caps d’estat o de govern dels països membres.

Les absències de Cuba i Veneçuela han estat les més repetides, causades per la tensió entre els països iberoamericans i aquests dos governs. La majoria de membres de la Cimera veu amb recel el règim de la família Castro a Cuba i el govern de Nicolás Maduro, que segueix els passos marcats per l’anterior líder veneçolà, Hugo Chávez.

Precisament, Chávez i el rei Joan Carles I d’Espanya van protagonitzar un dels moments més tensos de les Cimeres. El 2007, el llavors president de Veneçuela va dir “dictador” a l’expresident del Govern espanyol José María Aznar, i Joan Carles li va contestar: “Per què no calles?”.

Alguns experts polítics critiquen que la Cimera Iberoamericana segueix un model esgotat i ha perdut la notorietat que tenia abans. La crisi econòmica que va començar el 2008 també va afectar la trobada, ja que els països disposaven de menys recursos per dedicar-hi.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here