Per què les sèries són tan populars?

Les plataformes de 'streaming' com HBO i Netflix permeten seguir les sèries en qualsevol moment i lloc. (Brooke Cagle / Unsplash)

Les sèries de televisió ja no són produccions de segona categoria: han guanyat en qualitat i rivalitzen amb el cinema

A qui no li agrada anar al cinema amb la família o els amics i gaudir d’una pel·lícula amb crispetes? No obstant això, segur que tampoc ens molestaria passar una tarda davant de l’ordinador o el televisor devorant un capítol darrere l’altre de la sèrie del moment, amb companyia o sense.

Joc de trons, The Sopranos, The WireBreaking Bad, Mad Men o El conte de la serventa són només alguns dels títols que formen part de la nova època daurada de les sèries.

La qualitat d’imatge, els guions elaborats i la possibilitat de veure-les des de qualsevol lloc a qualsevol moment a través de les plataformes de streaming han convertit les sèries en un fenomen de masses amb milions de seguidors arreu del món.

Fa anys, la televisió es considerava una plataforma de segona categoria no només per part dels crítics, sinó també dels actors.

Segons Concepción Cascajosa, professora de Comunicació Audiovisual de la Universitat Carles III de Madrid i experta en la ficció televisiva, els salaris eren pitjors a la televisió i el compromís era més alt perquè una sèrie podia durar unes quantes temporades.

Però la situació va començar a canviar a partir dels anys 80 als Estats Units. Sèries com Hill Street Blues i Twin Peaks van donar prestigi a la televisió, i la tendència va continuar amb produccions com The Sopranos i Six Feet Under (totes dues d’HBO, la mateixa cadena que produeix Joc de trons).

 

Més temps per desenvolupar la història

El món del cine destaca pels grans pressupostos, la popularitat de les seves estrelles i tota la fama que l’envolta.

No obstant això, una de les principals limitacions a l’hora de fer una pel·lícula n’és la durada. Segurament, la més llarga que hàgim pogut veure qualsevol de nosaltres hagi durat tres o quatre hores.

En canvi, la temporada d’una sèrie de televisió es pot estendre fàcilment fins a 10 hores. Disposar de més temps permet desenvolupar millor els personatges i parar més atenció als detalls d’històries complexes.

Gràcies a la popularitat i la qualitat de les sèries actuals, els fills de l’escriptor Gabriel García Márquez van accedir a adaptar Cent anys de solitud a la televisió.

L’escriptor sempre s’havia negat a dur la seva novel·la més famosa a la pantalla perquè no creia que la història s’hi pogués adaptar en condicions, però els seus fills van acceptar vendre’n els drets a Netflix després de veure el nivell d’altres produccions com Stranger Things o la pel·lícula Roma.

 

Sèries a la carta: del DVD a internet

Abans, les sèries s’emetien en un dia i una hora concrets: si no podies veure un capítol, et perdies part de la història. L’aparició de les noves tecnologies va solucionar-ho.

Les capses de DVD per a col·leccionistes van permetre que els seguidors d’una sèrie la poguessin veure quan volguessin (sempre al final de cada temporada).

Més endavant van arribar els serveis de contingut per streaming com HBO o Netflix, que oferien pel·lícules i sèries a la carta.

A més a més, les mateixes plataformes produïen les seves pròpies sèries, com Orange is the new black, Stranger things o El conte de la serventa, produccions aclamades pel públic i la crítica.

Poder comptar amb internet per distribuir les sèries ha permès que espectadors de tot el món segueixin les mateixes produccions alhora i puguin compartir la seva experiència a la xarxa. Això ha ajudat a convertir algunes produccions, com Joc de trons, en fenòmens globals.

Informa’t de tot a Junior Report Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here