Qui va ser l’inventor de la ràdio?

Nikola Tesla (esquerra) va inventar el sistema de ràdio però Guglielmo Marconi (dreta) li’n va prendre la patent. (Arxiu)

Nikola Tesla i Guglielmo Marconi es disputen aquest reconeixement des de finals del segle XIX

Molts consideren Nikola Tesla (1856-1943) el veritable inventor de la ràdio, encara que va ser Guglielmo Marconi (1874-1937) qui va presentar-ne la patent el 1904. Com a conseqüència, el 1909, Marconi va rebre el Premi Nobel de Física per la seva contribució a la telegrafia sense fils.

El 1895, Tesla ja havia inventat un sistema per transmetre missatges de veu sense fils.

No obstant això, va ser Marconi qui va utilitzar l’invent de Tesla el 1899 per portar a terme la primera comunicació sense cables: va enviar un missatge entre Dover (Anglaterra) i Boulougne (França), a una distància de 48 quilòmetres.

Un parell d’anys més tard, el 1901, va ampliar aquesta distància i va realitzar la primera transmissió que va travessar l’oceà Atlàntic.

No va ser fins a l’any 1943 quan la Cort Suprema dels Estats Units va reconèixer Nikola Tesla com l’inventor de la ràdio i li’n va retornar la patent en poder de Marconi fins aleshores.

Tesla també va inventar les bobines per generar electricitat de corrent altern, el precedent de les bombetes actuals. Però també en va perdre la patent davant d’un altre inventor, Thomas Alva Edison, cosa que va provocar una enemistat que encara avui es recorda.

 

Primers passos de la ràdio

La primera retransmissió radiofònica de la història es va produir la nit de Nadal de 1906, quan des de la Brant Rock Station (Massachusetts) es van poder escoltar la cançó ‘Oh Holy Night’ i alguns versos de la Bíblia.

El 1910, Henry H. C., Dunwoody i Greenleaf Whittier Pickard van inventar la ràdio de galena, el primer aparell de ràdio de la història. Aquest receptor de ràdio AM (Amplitud Modulada) detectava els senyals de ràdio en la banda d’ona mitjana i curta.

Deu anys més tard van començar les primeres transmissions regulars amb programes d’entreteniment.

El 1922, George Frost va desenvolupar un prototip de radioreceptor i el va instal·lar al seu Ford Model T, el cotxe més popular en aquella època. Aquest invent trigaria alguns anys a incorporar-se a l’automòbil.

 

La revolució de la ràdio

A la dècada de 1940, la ràdio va fer un salt quan van aparèixer els primers sistemes basats en la freqüència modulada (FM), que va permetre millorar el sistema radiofònic.

John Bardeen, Walter Brattain i William Shockley eren tres enginyers de la companyia Bell, una de les primeres i més importants empreses de telecomunicacions.

Els tres van revolucionar el món de la ràdio i de l’electrònica en inventar els primers transistors el 1948 i van rebre el premi Nobel de Física el 1956.

Els transistors eren aparells petits que substituïen les làmpades de ràdio i van permetre reduir la mida dels receptors.

 

Les primeres emissions a Espanya

El primer radioexperimentador espanyol, Matías Balsera, va fundar la primera associació madrilenya de radioaficionats i va emetre una òpera des del Teatro Real de Madrid el 1912.

Entre 1923 i 1924 es van produir les primeres emissions a Radio Ibérica de Madrid. La primera estació de ràdio a Espanya va ser EAJ-1 Radio Barcelona i la segona va ser EAJ-2 Radio de Madrid.

El 23 de febrer de 1981 va ser un dia important en la història de la ràdio a Espanya. Aquella nit, la societat espanyola va poder seguir en directe per ràdio l’intent de cop d’estat que es va produir al Congrés dels Diputats.

Coneguda com ‘La Nit dels Transistors’, aquella jornada va suposar la consolidació de la ràdio com a mitjà informatiu.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here