Quins són els països més perillosos per als periodistes?

El periodisme internacional implica una gran responsabilitat. (Getty)

Un reporter internacional ha d’informar-se molt, viatjar al lloc dels fets, saber idiomes i conèixer la història contemporània

El periodisme internacional permet al periodista ser l’altaveu dels fets més importants que succeeixen en un país estranger. És un treball molt interessant, però al mateix temps implica una gran responsabilitat.

Quines són les característiques del periodista internacional? Segons Pere Franch, director del Màster en Periodisme Internacional de la FCRI de Blanquerna, és important “ser honest i explicar la realitat des del propi punt de vista”.

Cal saber molta història contemporània i, evidentement, parlar idiomes. És necessari contrastar la informació i consultar diferents fonts, no només les institucionals. A més de fer viatjar els lectors a través de les paraules, el redactor també ha de traslladar-se al lloc dels fets.

“Si pot ser, recomanaria viatjar al país del qual vols parlar i entrevistar-te amb la gent, les persones, els protagonistes de les històries: fer molt de carrer i no tanta redacció”, apunta Franch.

 

Una professió de risc

En algunes zones del món, el periodisme internacional suposa una professió de risc. Els organismes que estudien aquest tema, com el Comittee to Protect Journalists, ofereixen dades sobre perillositat: el 2018, Afganistan, Síria i Mèxic van ser els països on van morir més periodistes.

La UNESCO també ofereix una base de dades amb xifres de periodistes morts des de 1993. “Segons aquest rànquing, els països amb més periodistes morts són l’Iraq (196), Mèxic (108), Síria (103), Filipines (100), Pakistan (75), Somàlia (68) i Afganistan (67)”, comenta Franch.

L’Iraq, Síria, Pakistan, Somàlia i Afganistan són països en guerra o amb una conflictivitat interna molt convulsa. “En la majoria de casos, els periodistes moren en atemptats o accions bèl·liques fent la seva feina i, per tant, de manera accidental”, apunta.

La ciutat siriana de Manbij, destruïda durant la guerra civil. (EFE)

Ser segrestat també és un risc, especialment en països on actuen grups jihadistes. En aquests llocs, els periodistes occidentals enviats per diaris importants o grans grups mediàtics són el principal objectiu, ja que les seves empreses poden pagar un rescat.

“Ara està més calmat però, durant molts anys, a Síria no han pogut entrar periodistes perquè era molt perillós i molta de la informació sobre el que passava venia d’ONGs locals com el Syrian Observatory for Human Rights”, explica Franch.

 

Objectivitat i rigor

Informar amb objectivitat i rigor és fonamental per donar a conèixer el que passa als països en guerra. “Cal tenir la capacitat de distanciar-se dels drames humans, ja que l’important és denunciar-los i que l’opinió pública els conegui”, opina Franch.

I afegeix: “Això no significa que, en alguns moments, els periodistes no puguin deixar la càmera o el boli i ajudin les víctimes d’atacs en situacions de catàstrofe humanitària”.

Així, enmig d’un conflicte, els periodistes han d’evitar convertir-se en partidaris d’un dels dos bàndols. El reporterisme de guerra és una activitat tan al límit que pot crear addicció i estrès posttraumàtic quan es torna del front.

Però també hi ha països que, encara que no estiguin en guerra, suposen un gran perill per a l’ofici periodístic. És el cas de Mèxic, on el periodista corre perill quan investiga les activitats il·lícites de bandes de narcotraficants i els seus vincles amb les autoritats.

“Ser periodista a Mèxic i a Filipines és una professió de risc, sobretot si el treball periodístic consisteix a desemmascarar les màfies i les corrupteles del poder”, conclou el professor.

Informació elaborada en col·laboració amb Blanquerna- URL

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here