El Ramadà, una festa per “connectar amb Al·là”

A la Najla Gaiat li agrada celebrar el Ramadà perquè se sent més “connectada” amb Al·là i “agermanada“ amb els musulmans del món. (Danish Ismail / Reuters)

Una adolescent musulmana ens explica com viu el mes sagrat de l’islam

L’única cosa que il·lumina els carrers buits de la ciutat a les quatre de la matinada són els fanals. Però a ca la Najla Gaiat ja hi ha moviment. És hora que ella i la seva família prenguin el suhur o esmorzar per agafar forces i preparar-se per complir amb el dejuni del Ramadà.

Durant el mes sagrat dels musulmans els creients eviten menjar durant les hores de sol. Per això l’esmorzar és tan important: no tornaran a menjar fins al sopar o iftar. A primera hora del matí prenen un suc, pa amb melmelada, formatge i de vegades una truita.

La Najla i la seva família controlen les hores en què clareja i es fa fosc. A una setmana d’acabar el Ramadà, el sol es pon a un quart de deu del vespre. Encara que sembli mentida, és un dels pocs mesos en què es reuneixen per menjar “tots alhora”.

Els musulmans acostumen a trencar el dejuni menjant dàtils. La família de la Najla també segueix aquesta tradició. (Najla Gaiat)

 

Entre dues cultures

La Najla va néixer a Barcelona fa 19 anys. Els seus pares són del Marroc, de la ciutat de Larraix. Ha crescut coneixent els costums i les tradicions de la cultura islàmica.

Va començar a participar del Ramadà amb 13 anys, quan li va venir la primera regla. Recorda que llavors els companys de classe no entenien per què no tenia esmorzar a l’hora del pati. Alguns companys fins i tot li acostaven l’entrepà a la boca.

Segons ella, la situació ha canviat de mica en mica. Quan anava a primària, a l’escola no es parlava del Ramadà i per Nadal havia de cantar nadales cristianes, com la resta d’alumnes. Ara el seu germà petit canta cançons que esmenten la festivitat musulmana.

No obstant això, li costa portar una rutina normal, almenys durant els primers dies. Si visqués en un país àrab, comenta, li seria més fàcil perquè allà el dejuni és general i varia el ritme de vida de tothom. Malgrat les dificultats, assegura que no canviaria per res el fet de ser barcelonina i alhora respectar els costums de la seva família.

 

Dejunar per connectar amb Al·là i la comunitat

Per la Najla, el Ramadà és una cosa “sagrada” perquè sent “una connexió diferent amb Déu”. També se sent més “agermanada” amb el seu entorn, la seva família i els musulmans del món sencer.

Quan era petita, recorda, li feia “molta il·lusió” no prendre res durant el dia. Veia amb curiositat el que els seus pares feien un mes a l’any.

El que més li agrada de la festivitat és que dejunar l’ajuda “entendre el món des d’un altre punt de vista” i a “posar-se en la pell d’aquells que no tenen diners per menjar”.

La família de la Najla no menja gaire durant l’’iftar’, però en el seu sopar no hi poden faltar ni la sopa ni els dolços. (Najla Gaiat)

Educar la ment

Estudia esport a les tardes. Reconeix que durant el Ramadà és més dur, però que ho porta bé. De vegades balla i corre, i altres dies boxeja i carrega pesos. Però assegura que no es troba pas més feble malgrat el dejuni.

“És molt important no forçar el cos i saber controlar-lo”, comenta. Segons la Najla, no serveix de res patir durant el Ramadà.

Si algú té la necessitat de beure o menjar, és millor cedir. Podrà compensar-ho dejunant un altre dia al llarg de l’any. “No es tracta pas de castigar el cos, sinó d’educar la ment”.

Informa’t de tot a Junior Report Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here