El règim comunista dels Castro

Els germans Fidel (que va morir en 2016) i Raúl Castro han governat Cuba mantenint un sistema comunista durant 60 anys. (Adalberto Roque / AFP)

Cuba és un dels pocs països on encara governa el comunisme en ple al segle XXI

Fidel Castro va liderar la revolució cubana fa ja 60 anys. La població es va rebel·lar contra el dictador Fulgencio Batista, un militar que va prendre el poder per força al 1952 i servia als interessos dels Estats Units.

Castro i els seus “barbuts” van aconseguir la victòria al 1959 i van instaurar un règim polític comunista totalment diferent al de Batista. L’objectiu era retornar el poder al poble, seguint el sistema socialista que s’havia instaurat a Rússia a principis del segle XX.

El comunisme va arribar a Cuba per quedar-se. El govern de Castro va nacionalitzar l’economia: totes les empreses, negocis i propietats van passar a les mans del govern, que s’encarregava d’administrar-les i distribuir els beneficis entre la població.

El país va trencar les relacions amb Estats Units i només comerciava amb altres països comunistes com la URSS, Xina o Veneçuela. El problema és que aquest aïllacionisme (mantenir-se apartat de la resta del món) va acabar passant factura.

A més, la decisió de nacionalitzar les empreses no va agradar gens a alguns governs estrangers que tenien negocis allí. Com a resposta, Estats Units i altres països van imposar un bloqueig: van prohibir a les seves empreses fer negocis amb empreses cubanes.

El resultat va ser la manca de materials i aliments a la illa durant dècades.

El socialisme proclama que l’estat ha de fer-se càrrec de la població: oferir-los-hi una feina, educació i un sistema sanitari gratuït i de qualitat.

El govern cubà sempre ha presumit de proveir a la població, encara que els organismes internacionals no han pogut entrar l’illa per comprovar la situació d’aquests serveis bàsics.

El sistema educatiu de Cuba és un dels millors del continent. Poc després de la Revolució es va iniciar una campanya d’alfabetització i, a dia d’avui, Cuba és l’únic país lliure d’analfabetisme a Amèrica Llatina.

El règim manté un control absolut sobre els mitjans de comunicació, que s’utilitzaven per fer propaganda del sistema comunista. Diaris com el Granma o Juventud Rebelde s’encarreguen de difondre els valors revolucionaris i criticar als opositors i “enemics de la pàtria”.

Mentre, els opositors asseguren que no existeix la llibertat d’expressió i que la policia persegueix a les persones crítiques amb el govern. Algunes organitzacions de drets denuncien que a Cuba existeixen presos polítics, encara que no poden demostrar-ho perquè no tenen permís per recórrer l’illa.

A més de controlar els mitjans de comunicació i les forces de seguretat, el Partit Comunista de Cuba també va instaurar els Comitès de Defensa de la Revolució: grups de ciutadans que s’organitzen per vigilar a la població.

Els Comitès de Defensa de la Revolució informen a les autoritats sobre activitats sospitoses que podrien anar en contra del govern. (Yamil Lage / AFP)

Aquest sistema polític ha permès que el Partit Comunista de Cuba es mantingui al poder durant gairebé 60 anys amb els Castro al capdavant de la revolució.

No obstant això, mantenir-se aïllat al món d’internet i la globalització cada vegada és més difícil. L’arribada d’un nou president podria marcar una nova era per a Cuba.

Informa’t de tot a Junior Report Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here