Res a celebrar

Eduardo Galeano va posar sobre la taula una altra manera de veure el descobriment d'Amèrica. (Llibert Teixidó)

L’escriptor uruguaià Eduardo Galeano va denunciar en un article les greus conseqüències de la colonització espanyola

Durant segles, Europa va veure l’anomenat descobriment d’Amèrica com una cosa bona. Tothom considerava que havia estat una gran fita per a la història de la humanitat.

Cristòfor Colom i la seva tripulació hi havien trobat grans reserves d’or i plata. Per primera vegada, a més a més, hi havien tastat el blat de moro, la patata, el tomàquet i la xocolata. I tot això ho van dur cap a Espanya. Però, què van oferir ells a canvi?

Molts intel·lectuals defensaven que els europeus havien portat a Amèrica una religió i una llengua: el cristianisme i el castellà. Amb això havien unit un conjunt de pobles que fins llavors havien estat dividits.

A la fi de la dècada de 1980, l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano va proposar una altra lectura d’aquest fet històric. Ho va fer amb un article titulat Res a celebrar.

Els recursos naturals

Galeano va mostrar al món la cara més fosca de la conquesta. “Una tercera part de les selves americanes ha estat aniquilada, molta terra que abans era fèrtil ara és erma i més de la meitat de la població menja sense regularitat”, va escriure l’escriptor.

Una de les cultures que vivien allà quan van arribar-hi els espanyols eren els maies. Per ells, el temps, la terra i les persones eren sagrats. No es podien comprar ni vendre.

En canvi, els espanyols els van ensenyar que tot té un preu: van convertir els indígenes en esclaus i van comerciar amb ells com si fossin un producte més del Nou Món.

La llengua

Quan Colom va arribar a Amèrica, creia que havia arribat a l’Índia. Per això va anomenar indis els que hi vivien. Com que no parlaven castellà, va creure que no sabien parlar.

Però sí que en sabien. Parlaven en les seves llengües: mixteca, guaraní, quítxua. Els espanyols els van obligar a aprendre castellà, obligant-los també a renunciar a una part de la seva identitat.

Com recorda Galeano en el seu article, les llengües indígenes han quedat relegades a l’oblit o són considerades llengües de segona en la majoria de països llatinoamericans.

Al llarg dels segles, la cultura colonitzadora ha acabat imposant-se a la cultura, la llengua i els costums dels pobles precolombins. Només al Paraguai la llengua indígena té estatus oficial: el guaraní és la llengua majoritària al país.

La identitat

Els indis van arribar a odiar la seva pròpia identitat. Van arribar a pensar sobre ells mateixos que eren “bàrbars ignorants” i que, per salvar-se de les tenebres, havien de civilitzar-se. Havien d’aprendre dels espanyols.

Així funciona el racisme, denuncia Galeano. Els espanyols es creien superiors com a espècie. Veien els indis com a salvatges i creien que era just imposar-los el que ells sabien.

La història canvia depenent de la veu que l’explica”, va escriure Galeano. Ell va decidir explicar la història amb la veu dels indis.

L’autèntica realitat de l’opressor només es pot veure des de l’oprimit

EDUARDO GALEANO

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here