COP: Reunits per salvar el clima

Representants de més de 200 països participen a la COP24 de Polònia per debatre com frenar l'escalfament global. (Janek Skarzynski / AFP)

Països de tot el món es reuneixen cada any a la Conferència del Clima per avançar en la lluita contra l’escalfament global

 

La primera cimera mundial sobre el clima es va celebrar a Ginebra l’any 1979. Aleshores es va posar en marxa un programa d’investigació climatològica a nivell mundial.

Deu anys més tard, l’any 1988, es va crear el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). El primer informe d’aquest grup ja advertia sobre els efectes de l’activitat humana sobre el medi ambient.

Des d’aleshores, els països s’han reunit cada any a la Conferència de les Parts (COP) per intentar arribar a un acord que limiti les emissions de cada país.

 

1992: Cimera del Clima de Rio

La famosa Cimera de la Terra va ser l’origen de la Convenció Marc de Nacions Unides contra el Canvi Climàtic (CMNUCC), un tractat internacional on es reconeix oficialment l’existència del canvi climàtic.

Els països es van posar d’acord que havien de passar a l’acció, però sense concretar les mesures. Severn Cullis-Suzuki, una nena de 12 anys, va fer un discurs per reclamar als polítics que actuessin per frenar el canvi climàtic.

 

 

1997: Protocol de Kioto

Al Japó es van establir els objectius d’emissions per països, excepte per als països emergents: d’aquesta manera podrien seguir desenvolupant la seva economia.

No obstant això, després de la cimera, el congrés dels Estats Units (el principal emissor de gasos d’efecte hivernacle) va rebutjar l’acord. Al final, no hi va haver cap país que complís els compromisos.

 

2009: COP de Copenhaguen

Va haver de passar més d’una dècada perquè els països decidissin negociar una altra vegada els límits en les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

No obstant això, la COP15 de Copenhaguen va suposar un gran fracàs: no es va redactar cap tractat vinculant, qe obligués les parts a complir els compromisos.

A ciutats d’arreu del món, com Barcelona, es van organitzar manifestacions per exigir als polítics que arribessin a un acord a Copenhaguen. (Xavier Gómez)

2015: COP de París

Sis anys més tard, a París, els representants de 195 països arriben a un acord: limitar a 2ºC l’augment de temperatura global l’any 2100.

Segons alguns experts, aquest límit en l’escalfament hauria d’evitar danys irreversibles al planeta. Encara que alguns científics i organitzacions mediambientals asseguren que no és suficient.

Els líders polítics van qualificar l’Acord de París com a ‘històric’. Però tot i així, tres anys després les negociacions continuen i encara no s’han acordat els termes per a cada país. (Ian Langsdon / AFP)

2017: COP de Bonn

La COP23 de Bonn (Alemanya) havia de servir per ratificar l’acord de París: és a dir, per establir límits concrets en les emissions de cada país. L’objectiu és que tots els països es comprometin a respectar l’acord.

No obstant això, malgrat que l’objectiu està marcat, encara no s’han establert compromisos ni objectius vinculants.

 

2018: COP de Katowice

La COP24 ha començat sense grans expectatives: pocs presidents i líders polítics s’han presentat a la cimera del clima, la qual cosa fa pensar que no s’aconseguiran grans acords.

Per la seva banda, els representants d’organismes internacionals, membres d’ONG i ciutadans de tot el món continuen reclamant que els polítics obviïn les seves diferències i actuïn d’una vegada.

 

Informa’t de tot a Junior Report Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here