Rolling Stones: la banda de rock’n’roll més gran del món  

Quatre dels components del grup musical Rolling Stones, d'esquerra a dreta: Brian Jones (guitarra), Keith Richards (guitarra), Mick Jagger (vocal) i Bill Wyman (baix). (Sense data, anys seixanta) EFE/UPI (EFE/UPI)

The Rolling Stones és una de les bandes més mítiques i volgudes de la història del rock

Al 1964 el món vivia un abans i un després en la història de la música. La banda britànica The Beatles s’havia presentat en un dels programes de televisió més importants d’Estats Units i captivava als espectadors amb la cançó I want to hold your hand. 

Va ser llavors quan va començar l’anomenada “invasió britànica” perquè, literalment, els grups anglesos van envair el continent nord-americà amb la seva música.

Amb prou feines uns anys abans, al 1960, dos excompanys d’escola es retrobaven en una estació de metro de Londres. Mick Jagger, vocalista, i Keith Richards, guitarrista, compartien passió per la música i es dedicaven a compondre en les estones lliures.

Després de tocar un temps junts, els dos amics van conèixer a Brian Jones i el 1962 fundaven The Rolling Stones.

Nois bons contra nois dolents

Els Rolling van començar fent versions i curiosament es van fer famosos amb una cançó que els hi van cedir els Beatles: I wanna be your man. En ser una de les bandes més populars en aquella època, les comparacions eren constants.

Encara que els integrants de The Beatles i The Rolling Stones no podien ser més diferents. Amb els seus serrells i les seves corbates, els primers eren considerats els “nois bons”. Els segons, malgirbats i vestint robes esquinçades, eren tot el contrari.

Els Rolling es consideraven una mala influència, per això es deia que eren com el gendre que cap mare desitjaria per a la seva filla. En canvi, les joves tenien una opinió molt diferent: “són tan lletjos que resulten atractius”, s’acostumava a dir.

Malgrat les comparacions i la rivalitat entre fans, la realitat és que ambdues formacions britàniques mantenien una bona relació i la competència no anava més enllà d’aconseguir ser el número u a la llista d’èxits.

Triomfant al voltant del món 

No va ser fins al 1965 quan The Rolling Stones van començar a compondre els seus propis temes i van revolucionar el món sencer amb temes com ‘(I can’t get no) Satisfaction’, amb el qual van aconseguir el número u de les llistes d’èxits i a dia d’avui segueix sent tot un hit.

Paint it Black (1966), Sympathy for the Devil (1968), Angie (1973) o Start Me Up (1981) són només alguns dels grans temes que conformen els seus 30 àlbums d’estudi i més de cent senzills.

Una carrera carregada de polèmica

Malgrat els èxits, la prolífica carrera dels Rolling sempre ha estat lligada a la polèmica.

D’una banda, els seus concerts eren una autèntica odissea per la mala actitud dels fans i va arribar un punt en el qual la gent i ells mateixos apostaven sobre quant temps duraria el concert abans que comencessin els altercats.

Les seves addiccions amb l’alcohol i les drogues eren de domini públic. Van aparèixer a les portades de la premsa i van visitar la presó unes quantes vegades.

Brian Jones va morir al 1969, ofegat en una piscina durant una festa, quan només tenia 27 anys. Un mes abans havia estat expulsat de la banda pels seus problemes amb les drogues.

Malgrat la seva turbulenta carrera, és innegable el gran llegat que ha deixat “la banda de rock’n’roll més gran del món”, com ells mateixos es van definir.

I encara segueixen al peu del canó. Amb més de 70 anys, Mick Jagger, Keith Richards, Ron Wood i Charlie Watts segueixen omplint estadis com a grans llegendes del rock. El passat 27 de setembre arrasaven a l’Estadi Olímpic de Barcelona i així ho van viure els fans:

Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here