Els secrets de Da Vinci

L’inventor, artista i filòsof Leonardo da Vinci va sorprendre nobles i reis amb pintures, tractats i invents

Leonardo di ser Piero era un jove toscà del segle xv-xvi que va passar a la història com a Leonardo da Vinci, un dels grans personatges del Renaixement.

Da Vinci tenia una curiositat infinita per tot allò que hi havia al seu voltant: la naturalesa, l’anatomia del cos humà, la política, la filosofia, l’art i la música, la mecànica, l’arquitectura

Era una persona molt intel·ligent i observadora. Això queda reflectit en els seus escrits, plens de dibuixos detallats i reflexions sobre les seves observacions i els seus descobriments.

La inventiva de Da Vinci semblava no tenir límits. Entre els seus escrits trobem projectes de màquines voladores, armes de guerra gegantines, infraestructures com ponts i aqüeductes

En el 500 aniversari de la seva mort, repassem alguns dels secrets amagats a l’obra de Da Vinci.

 

Creació a dues mans

Es diu que Da Vinci era ambidextre; això vol dir que podia escriure i dibuixar amb totes dues mans sense problemes. Potser per això la seva obra és tan extensa.

Da Vinci va ser extraordinàriament prolífic. A més a més de les seves pintures, escultures i màquines, es calcula que va escriure desenes de milers de documents durant la seva vida, dels quals es conserva només una tercera part.

Els seus dibuixos sobre botànica i anatomia són increïblement minuciosos. De fet, va ser un dels primers artistes que va obrir cadàvers per explorar el cos humà per dins (cosa que estava estrictament prohibida per l’Església).

L’Home de Vitruvi és un dels dibuixos més populars de Da Vinci. El nom l’hi deu a Marc Vitruvi Pol·lió, arquitecte i enginyer de l’antiga Roma que creia que l’ésser humà era la mesura de referència per a totes les coses.

Inspirat en el treball de Vitruvi, Da Vinci va dibuixar el cos d’un home i el va acompanyar amb unes notes on establia el que ell creia que eren les proporcions ideals del cos humà.

Segons el seu dibuix, la proporció del cos humà també servia per resoldre el problema matemàtic de la quadratura del cercle.

 

Què amaguen els quadres de Da Vinci?

Gràcies a la seva capacitat d’observació i a la seva habilitat amb les mans, les pintures de Da Vinci aconsegueixen un estil molt realista.

La tècnica de l’‘sfumato’ o esfumat permetia jugar amb el volum i la llum per crear un efecte tridimensional en les figures dels seus llenços i gravats.

Però a més a més, a Da Vinci li agradava desconcertar l’espectador amb enigmes dins dels seus quadres.

És el que passa amb la Gioconda o Mona Lisa, el quadre més famós de Da Vinci. Més de 500 anys després, encara no coneixem amb certesa la identitat de la jove, que segueix l’espectador amb la mirada independentment de l’angle des del qual la miri.

Una altra de les obres més comentades és L’últim sopar, un mural pintat al fresc que representa l’últim sopar de Jesucrist amb els seus apòstols abans de ser crucificat.

Es tracta d’una de les escenes bíbliques més repetides, però per això mateix Da Vinci va voler pintar-la d’una altra manera: la seva versió inclou Judes entre els altres apòstols (i no apartat).

A més a més, Jesucrist és al centre del quadre i de la perspectiva de la sala, sense aurèola però emmarcat per la llum de la finestra. Tots els apòstols estan al mateix costat de la taula, per concentrar la tensió del moment.

Da Vinci va trigar gairebé tres anys a acabar la pintura, que ocupa una superfície de gairebé 9×5 metres a l’església de Santa Maria delle Grazie a Milà.

La tècnica que va utilitzar (una barreja d’oli i pigments amb tremp) ha impedit que la pintura es conservi en bon estat… i així i tot, ha sobreviscut a diverses guerres, saquejos i bombardejos. Un autèntic miracle.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here