Els secrets de la fibra òptica

Els cables de fibra òptica permeten transmetre grans quantitats d'informació a través de la llum. (César Rangel)

La llum és el present i el futur per transmetre informació a gran velocitat

Estem acostumats a obrir l’ordinador, la tauleta o fins i tot el nostre smartphone i veure les nostres sèries preferides, descarregar-nos música, xatejar o jugar online amb els nostres amics. Connectar-nos a internet és una cosa que forma part del nostre dia a dia.

Però que ho puguem fer a gran velocitat és gràcies sobretot a un nou sistema de transmissió d’informació: la fibra òptica.

La fibra òptica és el millor mitjà per transmetre informació en l’actualitat. Aquest sistema es nodreix d’impulsos lumínics per transmetre dades, és a dir, interpreta la llum com a informació.

Per aconseguir aquest intercanvi, la llum rebota dins d’una fibra (normalment fibra de vidre) que provoca que els impulsos es desplacin a gran velocitat.

Aquests impulsos de llum controlats es transmeten a través de LED o làser al llarg d’una gran xarxa de fibra òptica que s’estén per gran part del món.

L’origen mil·lenari de la fibra òptica

Les primeres proves amb fibra òptica com a eina de telecomunicació van tenir lloc durant la dècada de 1970. No obstant això, els primers experiments amb la llum són de fa molts segles.

Els habitants de l’antic Egipte ja coneixien el fenomen de reflexió i refracció que permet conduir la llum a través del vidre, el mateix principi que fa servir la fibra òptica per manipular la llum.

En les imponents piràmides, un complex entramat de miralls permetia que totes les cambres estiguessin il·luminades. La llum es reflectia i refractava als miralls, és a dir, els raigs de llum canviaven de direcció.

Uns segles més tard, el científic Isaac Newton va investigar sobre les propietats de la llum i va escriure una de les seves obres més conegudes: Opticks, publicada el 1704, que va servir de referència als científics posteriors interessats en l’òptica i l’estudi de la llum.

La xarxa més gran mai coneguda

Van haver de passar gairebé 400 anys des de la publicació de l’obra de Newton fins que la fibra òptica es convertís en realitat.

La primera institució a utilitzar la llum per transportar i interpretar informació va ser la seu central del Comandament Nord-americà de Defensa Aeroespacial (NORAD), a mitjan 1970. Els primers prototips eren molt cars i només se’ls podien permetre les grans empreses.

A mesura que va anar passant el temps, les companyies de telecomunicacions van anar desenvolupant el sistema per abaratir costos i van aconseguir connectar grans ciutats com Chicago, Boston i Washington. A finals dels vuitanta, les xarxes de fibra òptica ja traspassaven els oceans.

En l’actualitat, es calcula que més del 80% del tràfic de dades en internet es transporta mitjançant aquests cables, el recorregut dels quals s’estén al llarg de 25 milions de quilòmetres arreu del món. I la xifra no para de créixer.

El futur de les telecomunicacions

La fibra òptica és el present, però sembla que el futur de les telecomunicacions i la transmissió d’informació no està en els cables sinó en l’aire.

Tot apunta que la tecnologia del futur és el sistema Li-Fi (del terme anglès light-fidelity). Igual que la fibra òptica, el Li-Fi també aprofita la llum per interpretar informació, però en aquest cas no es condueix per cap canal físic.

La tecnologia Li-Fi permet transmetre informació a través de la llum mateix, utilitzant objectes tradicionals com ara les bombetes LED alhora que il·luminen la teva habitació.

Els sensors Li-Fi podrien implantar-se fent petits canvis a les bombetes, cosa que podria proporcionar una velocitat de connexió i transmissió de dades 100 vegades més ràpida que el Wi-Fi. El futur és a tocar!

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here