Set presidents en democràcia

El rei emèrit Joan Carles, acompanyat pels expresidents Rajoy, Aznar, González i Rodríguez Zapatero, durant un sopar. (Diego Crespo/EFE)

Després de quatre dècades de dictadura, la Transició espanyola va culminar el 1977 amb les primeres eleccions democràtiques

Amb la mort de Francisco Franco el 20 de novembre de 1975 va acabar la dictadura a Espanya. Es va iniciar llavors un període de transició que va durar dos anys, fins al 15 de juny del 1977, en què es van convocar les primeres eleccions democràtiques.

En aquells comicis, Adolfo Suárez va assumir el càrrec de president del Govern amb l’objectiu de crear una nova Constitució.

 

Adolfo Suárez (juliol 1976 – febrer 1981)

Adolfo Suárez, del partit Unió de Centre Democràtic, va ser una figura clau de la Transició. Va guanyar les primeres eleccions generals de la democràcia el 1977 i va ser reelegit el 1979, fins que el 1981 va presentar la dimissió.

Durant els últims anys del seu mandat, Suárez va haver de superar una moció de censura el 1980 (presentada pel PSOE) i diversos intents de cop d’estat, per la qual cosa va acabar dimitint el gener del 1981.

El president del Govern, Adolfo Suárez, en el moment de votar durant el referèndum per la nova Constitució el 6 de desembre del 1978. (Europa Press)

Leopoldo Calvo Sotelo (febrer 1981 – desembre 1982)

Com a membre de la UCD, Leopoldo Calvo Sotelo va succeir Adolfo Suárez en el càrrec de president. Durant el ple d’investidura, el 23 de febrer de 1981, es va produir el cop d’estat del 23-F liderat pel tinent coronel Antonio Tejero.

Calvo Sotelo va protagonitzar el mandat més curt de la història de la democràcia a Espanya. Les crítiques al govern van provocar el desastre del seu partit i la victòria de l’oposició en les eleccions del 1982.

La jura de Leopoldo Calvo Sotelo com a president del Govern al Palau de La Zarzuela. (EFE)

Felipe González (desembre 1982 – maig 1996)

Felipe González ha estat el president que més temps ha estat en el càrrec: 13 anys i 5 mesos. El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) va guanyar les eleccions del 1982 amb majoria absoluta, situació que es va repetir el 1986 i el 1989. El 1993, els socialistes van guanyar amb majoria simple.

Sota el seu mandat es va descobrir l’escàndol dels GAL (Grups Antiterroristes d’Alliberament), una organització paramilitar encarregada de perseguir i torturar membres de la banda terrorista ETA entre el 1983 i el 1987.

Pòster electoral de Felipe González durant la campanya per a les eleccions generals del 1982. (Sigfrid Casals/Getty)

José María Aznar (maig 1996 – abril 2004)

José María Aznar va guanyar les eleccions el 1996 al capdavant del Partit Popular (PP). Les seves legislatures es van basar en polítiques de liberalisme econòmic, que promovien la iniciativa privada davant de les empreses públiques.

Aznar va governar durant una època de fort creixement econòmic, tot i que la crisi econòmica del 2008 va destruir part d’aquesta bombolla. El govern del Partit Popular també va donar suport a la guerra de l’Iraq impulsada per George W. Bush el 2003.

El 2004, terroristes d’Al-Qaeda van perpetrar els atemptats de l’11-M a Madrid i això va suposar el fracàs electoral del PP, ja que el Govern va manipular la informació sobre els atemptats.

José Manuel Durão Barroso, Tony Blair, George W. Bush i José María Aznar, el 16 de març del 2003 a la base aèria de Lajes, a Terceira (illes Açores). (AP)

 

José Luis R. Zapatero (abril 2004 – desembre 2011)

José Luis Rodríguez Zapatero, del PSOE, va desenvolupar polítiques progressistes com a president. El seu va ser el primer govern paritari en la història d’Espanya.

Zapatero va retirar les tropes de l’Iraq i va implantar la Llei Contra la Violència de Gènere, la Llei d’Igualtat, la Llei de Memòria Històrica i la Llei de Dependència.

Els efectes de la crisi econòmica el van obligar a convocar eleccions abans d’acabar la seva segona legislatura.

José Luis Rodríguez Zapatero durant una intervenció al Congrés dels Diputats. (Dani Duch)

 

Mariano Rajoy (desembre 2011 – juny 2018)

Mariano Rajoy va guanyar les eleccions generals el 2011 amb el Partit Popular amb majoria absoluta. Els casos de corrupció van acompanyar el partit al llarg de les dues legislatures.

La trama Gürtel va acabar en una moció de censura que va comportar la seva sortida del Govern abans que s’esgotés la legislatura l’1 de juny del 2018.

Roda de premsa de Mariano Rajoy al Congrés dels Diputats. (Dani Duch)

 

Pedro Sánchez (juny 2018 – abril 2019)

Després de la moció de censura presentada pel PSOE, el líder socialista Pedro Sánchez va ser elegit president del Govern amb el suport suficient de parlamentaris.

Així i tot, davant la falta de suports per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat, Sánchez va haver de convocar eleccions generals abans d’acabar la legislatura. El nom del pròxim president es donarà a conèixer el 28 d’abril del 2019.

Ple de control al govern del president Pedro Sánchez. (Emilia Gutiérrez)

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here