Les “solucions màgiques” del populisme

Josep Maria Martí Font, periodista, excorresponsal i autor del llibre 'La fortaleza asediada. Los populismos contra Europa'. (Meritxell M. Pauné)

Els moviments populistes s’aprofiten del descontentament generalitzat i ofereixen respostes irreals als problemes de la societat

Vivim en un món globalitzat i molt complex, en què les persones des de llocs molt distants estan sempre connectades. Gràcies a internet i les noves tecnologies, les idees i informacions arriben sense filtres a milions d’usuaris de qualsevol part del planeta, i això fa encara més difícil conèixer la veritat.

Josep Maria Martí Font és periodista i autor del llibre La fortaleza asediada. Los populismos contra Europa (Ed. Península). Durant anys, ha estudiat l’aparició i el creixement dels moviments populistes a diferents països.

“El populisme és molt antic, forma part de la política i s’utilitza com a cortina de fum [per desviar l’atenció d’altres problemes]”, explica Martí Font.

Els populismes sorgeixen en un moment de gran descontentament entre la població, sovint quan l’economia d’un país no funciona bé i això repercuteix en les condicions de vida de la gent.

Així, la crisi econòmica del 2008 va engegar els moviments populistes occidentals. “Aquella crisi va posar en perill la idea que les generacions futures sempre viuen millor que les anteriors, i va generar un gran sentiment de desprotecció”, apunta el periodista.

Arran d’una crisi econòmica, les condicions de vida empitjoren i la política tradicional no actua tan de pressa com la gent voldria. Com a resposta, els populismes apareixen amb solucions màgiques i apel·len a les emocions de la gent per convence’ls.

Segons Martí Font: “els partits polítics s’aprofiten de l’emprenyament generalitzat de la societat, que se sent desprotegida i té por del futur”.

En aquests moments d’inestabilitat, la gent té por de qualsevol canvi, de perdre part dels drets que té ara i, en definitiva, de viure pitjor. Per això, una part de la societat està disposada a creure’s les respostes més fàcils, que són les que donen els partits populistes.

El populisme en els mitjans

Martí Font explica que la societat actual viu del model televisiu que Silvio Berlusconi va inventar durant els anys 1990 a Itàlia: els reality shows, programes amb molt entreteniment i espectacle, però amb poca anàlisi de l’actualitat informativa.

Aquest tipus de programes van tenir molt èxit perquè apel·laven a les emocions dels teleespectadors, sense fer-los pensar en la complexitat de la realitat.

Els populismes han sabut aprofitar-se també dels nous canals i formes d’informar: internet i les xarxes socials. Avui dia, la immediatesa passa per davant del rigor en les informacions i això beneficia els populismes.

Per exemple, quan algú escriu a Twitter, l’espai disponible és tan breu que no es molesta a explicar el context. Les persones poden acusar o criticar sense haver d’argumentar i sense saber quins són els antecedents.

“Per al populisme, no haver de donar explicacions és ideal”, admet Martí Font.

En aquest sentit, el periodista reconeix que les xarxes socials són molt útils per accedir a la informació, perquè són obertes a tothom. Però també resulten enganyoses quan es tracta de traslladar missatges, perquè la informació es publica sense un context que l’expliqui.

L’auge dels populismes es pot combatre amb coneixement, educació i rigor informatiu. “Cal aprendre a llegir els diaris i consumir notícies en els mitjans de comunicació, distingint les informacions reals de les que no ho són”, adverteix.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here