Un viatge a Xile a través de la seva literatura

Isabel Allende és una de les escriptores més conegudes de la literatura xilena.

Descobrim el país sudamericà a partir d’una selecció de novel·les, relats i poemes dels autors xilens més internacionals

Hi ha moltes maneres de conèixer un país, també a través de la seva literatura. I Xile n’és l’exemple perfecte, ja que és considerat una de les principals potències literàries de Sudamèrica.

Xile és conegut com “el país dels poetes” per la importància que els autors i autores xilens han tingut en aquest gènere literari. D’aquests destaquen sobretot Gabriela Mistral, que va rebre el Premi Nobel de Literatura l’any 1945 —la primera vegada que s’otorgava a un autor llatinoamericà— i Pablo Neruda.

Però no només destaquen els poetes xilens sinó també els novel·listes com Isabel Allende, María Luisa Bombal i Roberto Bolaño. A continuació fem un repàs a la vida i obra d’alguns d’aquests autors.

 

De mestra a referent literari

Gabriela Mistral (1889-1957), pseudònim de Lucila Godoy Alcayaga, segueix sent avui dia un dels principals referents de la poesia femenina universal. La seva tasca poètica, diplomàtica i pedagògica va definir la seva vida.

La vocació de mestra li va arribar molt jove, ja que el seu pare també era professor. Amb només 15 anys, Mistral treballava com a ajudant en una escola de La Serena, prop del seu poble natal.

Al cap d’uns anys es va traslladar a Santiago de Chile, la capital del país, on va aprovar els exàmens oficials per exercir de mestra. Des d’aquell moment va dedicar gran part de la seva vida a l’escola i l’educació.

Entre les seves obres poètiques destaquen Desolación (1922), Tala (1938) i Lagar (1954). A l’Arxiu de l’Escriptor de la Biblioteca Nacional de Xile s’hi guarden més de 500 peces i documents escrits per aquesta autora.

 

Allende, una autora supervendes

Isabel Allende és una escriptora xilena amb nacionalitat estatunidenca nascuda al Perú, ja que el seu pare era diplomàtic i quan ella va néixer la família vivia en aquest país.

Allende és considerada l’escriptora viva més llegida del món en castellà: les seves obres s’han traduït a 40 idiomes i ha venut més de 70 milions de llibres, segons la seva pàgina web.

A les seves novel·les, l’escriptora tracta temes com la dona, el llegat familiar i l’imaginari fantàstic comú en la literatura llatinoamericana. La seva primera novel·la, La casa de los espíritus (1982), s’inspiraba en el corrent literari del realisme màgic creat per l’escriptor colombià Gabriel García Márquez.

D’altra banda, la novel·la Paula (1994) està dedicada a la seva filla i és un exemple de l’ús de la memòria i les vivències personals.

Allende va rebre el Premi Nacional de Literatura de Xile l’any 2010 malgrat les crítiques d’alguns escriptors i acadèmics xilens, que consideraven que el premi valorava més l’èxit comercial de l’autora que les qualitats literàries de la seva obra.

 

El realisme literari de Bolaño

“De vegades em considerava pèssim, de vegades un fracassat, però sempre un escriptor“. Així es definia Roberto Bolaño, autor xilè que va viure la seva adolescència a Mèxic i el seu exili polític a Barcelona, des d’on va escriure gran part de la seva obra i va denunciar la dictadura d’Augusto Pinochet a Xile.

Bolaño es va traslladar amb la seva família a Mèxic l’any 1968, quan tenia 15 anys. Aquest canvi de residència seria un punt d’inflexió a la seva vida: poc després, va abandonar els estudis per dedicar-se a l’escriptura.

A Mèxic va conèixer els poetes Mario Santiago i Bruno Montané: tots tres van iniciar un moviment poètic anomenat Infrarrealisme, el poema més conegut del qual és Los perros románticos (1974).

L’any 1977, Bolaño es va instal·lar a Barcelona. Aleshores encara era un autor desconegut amb problemes econòmics. El 1984 va publicar, juntament amb l’escriptor català Antoni García Porta, la seva primera novel·la: Els consells d’un deixeble de Morrison a un fanàtic de Joyce, amb el qual es va fer un nom al panorama literari.

El 1999 va guanyar el Premi Rómulo Gallegos i el Premi Herralde de Novel·la per l’obra Els detectius salvatges (1998) que té com a escenari la ciutat de Mèxic i el desert de Sonora.

Bolaño va escriure fins als últims dies de la seva vida. Després de morir es va publicar 2666, una novel·la molt extensa que va rebre premis tan importants com el National Book Critics Circle Award (2009).

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here